La Diputació homenatja els alcaldes i alcaldesses per seus 210 anys d’història
Els responsables dels municipis de la província protagonitzen l’acte celebrat en el CaixaForum
La Diputació de València va aprofitar la commemoració dels seus 210 anys d’història per a retre homenatge als alcaldes i alcaldesses de la província, als quals el president de la institució, Toni Gaspar, va agrair la seua «complicitat i confiança», així com el treball realitzat en temps de policrisi en els quals «han vetlat pels seus pobles fent front a una pandèmia, un confinament, la hiperinflació i els pitjors incendis, així como danes, glòries i filomenes».
Els responsables locals van ser els grans protagonistes de l’acte celebrat en la vesprada del dimarts en el CaixaForum de València, que va desembocar en la presentació de la nova imatge corporativa de la Diputació, amb el lema Per sempre pobles. Un gest més per a difondre els valors del municipalisme que defensa i transmet la institució provincial i que constituïxen la base de la gestió de la pròpia Diputació, «la que volen els alcaldes i alcaldesses de qualsevol color i condició».
Una corporació modernitzada que, en paraules del president Gaspar, tracta de ser «més justa, transparent i eficient». Però els qui van parlar dels valors del municipalisme, del que suposa viure en un poble i del que els aporta la Diputació van ser els propis alcaldes i alcaldesses, en un acte el relat del qual va girar entorn dels versos de l’escriptor i periodista valencià Vicent Andrés Estellés i la veu dels pobles.
Eixos guardians desperts per a tots, parits per a vetlar en la llarga nit dels seus pobles, com relatava Estellés en el seu poema, van parlar d’arrels, identitat, essència, proximitat, esforç i orgull com a valors d’un municipalisme que hauria d’inculcar-se «des de les escoles», on es pot aprendre a valorar els recursos dels entorns rurals. «Amb els serveis del dia a dia coberts i una qualitat de vida molt diferent de la de les grans ciutats, en pocs llocs es pot trobar esta meravella», va assegurar l’alcalde de Venta del Moro, Luis Francisco López Yeves.
Des d’un punt de vista pràctic, l’emprenedoria i la possibilitat de teletreballar se sumen a la proximitat i la humanitat que oferixen estes localitats. «Els negocis als pobles prosperen», afirma Ángel Pérez, alcalde de Zarra, ja que «si muntes una botiga en un poble de 400 habitants, tots anirem a eixa botiga; són 400 clients que tindràs». Per a Ángel Pérez, «la millor xarxa social que existeix és el boca a boca».
I d’això, de facilitar les relacions, saben molt als pobles. «La capacitat d’acolliment de la gent, la relació de tots amb les persones que venen és una cosa que es troba a faltar quan vas a la ciutat», confessa l’alcaldessa de Tuéjar, Josefina Herrero, orgullosa de la història, les tradicions, la cultura i els valors de la seua xicoteta comunitat, com la resta d’alcaldes i alcaldesses.
«Estaràs despert per tots»
La gestió als pobles dista molt de les grans urbs i també de la conducta de les grans administracions. «No és el mateix escoltar directament les persones que saber dels seus problemes a través d’un paper. S’ha burocratitzat tant la relació amb els ciutadans que a vegades és difícil per a ells contactar amb l’Administració», explica Carolina Mas, alcaldessa de Bolbaite, qui té molt clar este valor del municipalisme i també que els joves «som els que hem de lluitar pels nostres pobles i no esperar que els altres facen coses per tu».
«Estaràs despert per tots», deia Estellés en el seu poema d’exaltació del món local. L’alcalde de Benifairó de les Valls, Toni Sanfrancisco, porta la literatura a la pràctica amb un fet quotidià: «m’han arribat a les cinc de la matinada perquè hi havia una fuita d’aigua en una casa, i tu mateix t’alces per a tancar la clau general de pas. Els problemes dels teus veïns són els teus problemes i t’afecten directament».
L’alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío, posa l’accent en el «consens» que a nivell local es convertix en una espècie de dogma de fe, en la línia de l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins, Pepe Garrigós, qui rebutja les etiquetes polítiques a l’hora d’ajudar als veïns. “«cí la política és més el dia a dia, el contacte amb la gent», sentència Mª Dolores Ortolá, alcaldessa de Sempere, el municipi menys habitat de la província amb només 23 persones en el cens.
Després està la política de llums llargues, la que no mira només a la repercussió que pot tindre la gestió al llarg de la legislatura. «El treball al capdavant d’un ajuntament no acaba després dels primers quatre anys, és un camí llarg per a millorar realment el poble que volem deixar als nostres fills i els nostres nets, perquè sinó el passaran molt malament», considera l’alcalde més veterà, Josep Almenar, des de Picanya.
El paper de la Diputació
En estos moments «seria impossible desenvolupar tots els nostres projectes si no comptàrem amb els recursos de la Diputació, tant amb ajudes econòmiques com en assessorament tècnic». La reflexió de Teresa Hernández, alcaldessa de Siete Aguas, la compartixen responsables locals de qualsevol color i condició. Quant menor és el municipi, major la dependència de la institució provincial: «Què faríem en Sempere amb els 42.000 euros de pressupost, si no fora per l’ajuda de la Diputació?».
El respecte per l’autonomia municipal és un altre dels canvis en la gestió que valoren els alcaldes i alcaldesses. «L’ajuntament és el que coneix les necessitats dels seus veïns i la Diputació ens permet invertir les ajudes on nosaltres decidim, a diferència d’altres subvencions que poden estar teledirigides», comenta Pura Atienza des de Manuel. I, per descomptat, eixa proximitat incondicional de la qual parla Elia Verdevío des de Bétera: «Despengem el telèfon i de seguida ens han atés». En resum, que com diu l’alcalde de Zarra, Ángel Pérez, la Diputació «funciona molt molt bé, i és una cosa que mai hauria de desaparéixer».
Compartir es vivir!
Suscríbete a nuestro boletín
Recibe toda la actualidad en cultura y ocio, de la ciudad de Valencia