La Diputació homenatja els alcaldes i alcaldesses per seus 210 anys d’història

Els responsables dels municipis de la província protagonitzen l’acte celebrat en el CaixaForum

L’ac­te de com­me­mo­ra­ció dels seus 210 anys d’his­tò­ria de la Dipu­taciò de Valen­cia.

La Dipu­tació de Valèn­cia va apro­fi­tar la com­me­mo­ra­ció dels seus 210 anys d’his­tò­ria per a retre home­nat­ge als alcal­des i alcal­des­ses de la pro­vín­cia, als quals el pre­si­dent de la ins­ti­tu­ció, Toni Gas­par, va agrair la seua «com­pli­ci­tat i con­fia­nça», així com el tre­ball realitzat en temps de poli­cri­si en els quals «han vetlat pels seus pobles fent front a una pan­dè­mia, un con­fi­na­ment, la hiper­in­fla­ció i els pit­jors incen­dis, així como danes, glò­ries i filo­me­nes».

Els res­pon­sa­bles locals van ser els grans pro­ta­go­nis­tes de l’ac­te cele­brat en la ves­pra­da del dimarts en el Cai­xa­Fo­rum de Valèn­cia, que va desem­bo­car en la pre­sen­ta­ció de la nova imat­ge cor­po­ra­ti­va de la Dipu­tació, amb el lema Per sem­pre pobles. Un gest més per a difon­dre els valors del muni­ci­pa­lis­me que defen­sa i trans­met la ins­ti­tu­ció pro­vin­cial i que cons­ti­tuï­xen la base de la ges­tió de la prò­pia Dipu­tació, «la que volen els alcal­des i alcal­des­ses de qual­se­vol color i con­di­ció».

Una cor­po­ra­ció moder­nitza­da que, en para­ules del pre­si­dent Gas­par, trac­ta de ser «més jus­ta, trans­pa­rent i efi­cient». Però els qui van par­lar dels valors del muni­ci­pa­lis­me, del que supo­sa viu­re en un poble i del que els apor­ta la Dipu­tació van ser els pro­pis alcal­des i alcal­des­ses, en un acte el relat del qual va girar entorn dels ver­sos de l’es­crip­tor i perio­dis­ta valen­cià Vicent Andrés Este­llés i la veu dels pobles.

Eixos guar­dians des­perts per a tots, parits per a vetlar en la llar­ga nit dels seus pobles, com rela­ta­va Este­llés en el seu poe­ma, van par­lar d’a­rrels, iden­ti­tat, essèn­cia, pro­xi­mi­tat, esfo­rç i orgull com a valors d’un muni­ci­pa­lis­me que hau­ria d’in­cul­car-se «des de les esco­les», on es pot apren­dre a valo­rar els recur­sos dels entorns rurals. «Amb els ser­veis del dia a dia coberts i una qua­li­tat de vida molt dife­rent de la de les grans ciu­tats, en pocs llocs es pot tro­bar esta mera­ve­lla», va asse­gu­rar l’al­cal­de de Ven­ta del Moro, Luis Fran­cis­co López Yeves.

Des d’un punt de vis­ta pràc­tic, l’em­pre­ne­do­ria i la pos­si­bi­li­tat de tele­tre­ba­llar se sumen a la pro­xi­mi­tat i la huma­ni­tat que ofe­ri­xen estes loca­li­tats. «Els nego­cis als pobles pros­pe­ren», afir­ma Ángel Pérez, alcal­de de Zarra, ja que «si mun­tes una boti­ga en un poble de 400 habi­tants, tots ani­rem a eixa boti­ga; són 400 clients que tin­dràs». Per a Ángel Pérez, «la millor xar­xa social que exis­teix és el boca a boca».

I d’ai­xò, de faci­li­tar les rela­cions, saben molt als pobles. «La capa­ci­tat d’a­co­lli­ment de la gent, la rela­ció de tots amb les per­so­nes que venen és una cosa que es tro­ba a fal­tar quan vas a la ciu­tat», con­fes­sa l’al­cal­des­sa de Tué­jar, Jose­fi­na Herre­ro, orgu­llo­sa de la his­tò­ria, les tra­di­cions, la cul­tu­ra i els valors de la seua xicote­ta comu­ni­tat, com la res­ta d’al­cal­des i alcal­des­ses.

«Estaràs despert per tots»

La ges­tió als pobles dis­ta molt de les grans urbs i tam­bé de la con­duc­ta de les grans admi­nis­tra­cions. «No és el mateix escol­tar direc­ta­ment les per­so­nes que saber dels seus pro­ble­mes a tra­vés d’un paper. S’ha buro­cra­titzat tant la rela­ció amb els ciu­ta­dans que a vega­des és difí­cil per a ells con­tac­tar amb l’Ad­mi­nis­tra­ció», expli­ca Caro­li­na Mas, alcal­des­sa de Bol­bai­te, qui té molt clar este valor del muni­ci­pa­lis­me i tam­bé que els joves «som els que hem de llui­tar pels nos­tres pobles i no espe­rar que els altres facen coses per tu».

«Esta­ràs des­pert per tots», deia Este­llés en el seu poe­ma d’e­xal­ta­ció del món local. L’al­cal­de de Beni­fai­ró de les Valls, Toni San­fran­cis­co, por­ta la lite­ra­tu­ra a la pràc­ti­ca amb un fet quo­ti­dià: «m’han arri­bat a les cinc de la mati­na­da per­què hi havia una fui­ta d’ai­gua en una casa, i tu mateix t’al­ces per a tan­car la clau gene­ral de pas. Els pro­ble­mes dels teus veïns són els teus pro­ble­mes i t’a­fec­ten direc­ta­ment».

L’al­cal­des­sa de Béte­ra, Elia Ver­de­vío, posa l’ac­cent en el «con­sens» que a nivell local es con­ver­tix en una espè­cie de dog­ma de fe, en la línia de l’al­cal­de de l’Al­cú­dia de Cres­pins, Pepe Garri­gós, qui rebut­ja les eti­que­tes polí­ti­ques a l’ho­ra d’a­ju­dar als veïns. “«cí la polí­ti­ca és més el dia a dia, el con­tac­te amb la gent», sen­tèn­cia Mª Dolo­res Orto­lá, alcal­des­sa de Sem­pe­re, el muni­ci­pi menys habi­tat de la pro­vín­cia amb només 23 per­so­nes en el cens.

Des­prés està la polí­ti­ca de llums llar­gues, la que no mira només a la reper­cus­sió que pot tin­dre la ges­tió al llarg de la legis­la­tu­ra. «El tre­ball al cap­da­vant d’un ajun­ta­ment no aca­ba des­prés dels pri­mers qua­tre anys, és un camí llarg per a millo­rar real­ment el poble que volem dei­xar als nos­tres fills i els nos­tres nets, per­què sinó el pas­sa­ran molt mala­ment», con­si­de­ra l’al­cal­de més vete­rà, Josep Alme­nar, des de Pican­ya.

El paper de la Diputació

En estos moments «seria impos­si­ble des­en­vo­lu­par tots els nos­tres pro­jec­tes si no comp­tà­rem amb els recur­sos de la Dipu­tació, tant amb aju­des eco­nò­mi­ques com en asses­so­ra­ment tèc­nic». La refle­xió de Tere­sa Her­nán­dez, alcal­des­sa de Sie­te Aguas, la com­par­ti­xen res­pon­sa­bles locals de qual­se­vol color i con­di­ció. Quant menor és el muni­ci­pi, major la depen­dèn­cia de la ins­ti­tu­ció pro­vin­cial: «Què faríem en Sem­pe­re amb els 42.000 euros de pres­su­post, si no fora per l’a­ju­da de la Dipu­tació?».

El res­pec­te per l’au­to­no­mia muni­ci­pal és un altre dels can­vis en la ges­tió que valo­ren els alcal­des i alcal­des­ses. «L’a­jun­ta­ment és el que coneix les neces­si­tats dels seus veïns i la Dipu­tació ens per­met inver­tir les aju­des on nosal­tres deci­dim, a dife­rèn­cia d’al­tres sub­ven­cions que poden estar tele­di­ri­gi­des», comen­ta Pura Atien­za des de Manuel. I, per des­comp­tat, eixa pro­xi­mi­tat incon­di­cio­nal de la qual par­la Elia Ver­de­vío des de Béte­ra: «Des­pen­gem el telè­fon i de segui­da ens han atés». En resum, que com diu l’al­cal­de de Zarra, Ángel Pérez, la Dipu­tació «fun­cio­na molt molt bé, i és una cosa que mai hau­ria de des­apa­réi­xer».

Compartir es vivir!

amadomio.jpg

Suscríbete a nuestro boletín

Reci­be toda la actua­li­dad en cul­tu­ra y ocio, de la ciu­dad de Valen­cia