Arriba la nostra ineludible cita lúdico-festiva per excel•lència, per al bon deleite de l’ànima i del cos. Les falles, topicassos fora, són una explosió de goig, treball, orgull i festa. Un terratrémol per als cinc sentits i les mil i una nits. Com tot el que fem els valencians… barroc, malgastador, desbordant, efímer, grandiloqüent… inigualable.
Alcem el leiv-motiv d’ostentar el títol de la més alegre i boja city on les hi haja, arribant al summun si ens enrolem en el seu festa gran, en la setmana fallera. I si altres vegades hem optat per recomanar transgressió acadèmica o folklorisme patri –les dos opcions ben paregudes i considerades–, esta volta optem per plantejar-los l’autèntica quinta essència de la festa: apunte’s a la falla del seu barri i atrevixca’s a disfrutar…
Recorreguts més o menys alternatius de la nostra festa s’han fet molts, des de falles experimentals a monuments contracorrent, des dels efluvis que l’IVAJ plantava en la Plaça del Patriarca, fins als intents més o menys intel• lectuals i trencadors d’Arrancapins o Blanquerías, sense oblidar-nos de la moguda fallera originària de molts d’estos casos, exemple de transgressió i innovació, la Falla King Kong… Una transgressió reconvertida ara en doctes associacions d’estudis fallers, recuperadors de la quinta essència de la festa…
Doctors té el turisme capitalí per a indicar-loson prendre’s eixos bunyols de carabassa d’impressió, que xocolateria és la més apta per a repartir patents de cors de valencianitat, o que garitos noctàmbuls i sense llei són els més actius a certes hores ja matutines… Com també n’hi ha prou fallerismo-mayor en els nostres carrers on els recomanaran quin és el millor punt per a veure l’Ofrena de Flors a la Mare de Deu, on prendre’s l’aperitiu més cool després d’una bona mascletà ben regada de pols i pólvora, o quin Casal han de freqüentar per a vore i deixar-se vore, ben vist…
Els valencians som un poble de rècord, per la nostra idiosincràsia complexa, per la nostra conflictiva personalitat, per la nostra identitat discutida, pel nostre exacerbent individualisme, per la nostra paranoia vital… I per això tenim unes festes de rècord… en diners gastats, en celebracions realitzades, en honors religiosos, en orgies paganes, en art al carrer, en indumentària excelsa, en banquets comunitaris, en estrepitosa pólvora, en foc purificador, en música irresistible… Som lo més i ho sabem.
Fallas locas hechas fuego” és la traducció del sacrosant llibre de l’enyorat Amadeu Fabregat, i una bona premissa per a acostar-se al laberint de vanitat i interessos creats que a hores d’ara conforma la nostra festa més universal. La més gran i irrepetible… La mare de totes les festes… Turista, viatger, visitant, veí, aborigen… faça’s faller, no es penedirà!
Arriba la nostra ineludible cita lúdico-festiva per excel•lència, per al bon deleite de l’ànima i del cos. Les falles, topicassos fora, són una explosió de goig, treball, orgull i festa. Un terratrémol per als cinc sentits i les mil i una nits. Com tot el que fem els valencians… barroc, malgastador, desbordant, efímer, grandiloqüent… inigualable.
Alcem el leiv-motiv d’ostentar el títol de la més alegre i boja city on les hi haja, arribant al summun si ens enrolem en el seu festa gran, en la setmana fallera. I si altres vegades hem optat per recomanar transgressió acadèmica o folklorisme patri –les dos opcions ben paregudes i considerades–, esta volta optem per plantejar-los l’autèntica quinta essència de la festa: apunte’s a la falla del seu barri i atrevixca’s a disfrutar…
Recorreguts més o menys alternatius de la nostra festa s’han fet molts, des de falles experimentals a monuments contracorrent, des dels efluvis que l’IVAJ plantava en la Plaça del Patriarca, fins als intents més o menys intel• lectuals i trencadors d’Arrancapins o Blanquerías, sense oblidar-nos de la moguda fallera originària de molts d’estos casos, exemple de transgressió i innovació, la Falla King Kong… Una transgressió reconvertida ara en doctes associacions d’estudis fallers, recuperadors de la quinta essència de la festa…
Doctors té el turisme capitalí per a indicar-loson prendre’s eixos bunyols de carabassa d’impressió, que xocolateria és la més apta per a repartir patents de cors de valencianitat, o que garitos noctàmbuls i sense llei són els més actius a certes hores ja matutines… Com també n’hi ha prou fallerismo-mayor en els nostres carrers on els recomanaran quin és el millor punt per a veure l’Ofrena de Flors a la Mare de Deu, on prendre’s l’aperitiu més cool després d’una bona mascletà ben regada de pols i pólvora, o quin Casal han de freqüentar per a vore i deixar-se vore, ben vist…
Els valencians som un poble de rècord, per la nostra idiosincràsia complexa, per la nostra conflictiva personalitat, per la nostra identitat discutida, pel nostre exacerbent individualisme, per la nostra paranoia vital… I per això tenim unes festes de rècord… en diners gastats, en celebracions realitzades, en honors religiosos, en orgies paganes, en art al carrer, en indumentària excelsa, en banquets comunitaris, en estrepitosa pólvora, en foc purificador, en música irresistible… Som lo més i ho sabem.
Fallas locas hechas fuego” és la traducció del sacrosant llibre de l’enyorat Amadeu Fabregat, i una bona premissa per a acostar-se al laberint de vanitat i interessos creats que a hores d’ara conforma la nostra festa més universal. La més gran i irrepetible… La mare de totes les festes… Turista, viatger, visitant, veí, aborigen… faça’s faller, no es penedirà!
Comparte esta publicación
Suscríbete a nuestro boletín
Recibe toda la actualidad en cultura y ocio, de la ciudad de Valencia