Joan Garí publica una guia per a llegir la «Recherche» de Proust

Garí ens ofereix al seu llibre un vademècum explicatori de les metàfores, els aforismes i els personatges.

L’escriptor Joan Garí. Foto: Daniel García-Sala

L’escriptor de Borriana Joan Garí acaba de publicar, en l’editorial Vincle, l’assaig «La vida plenament viscuda».

Es tracta d’un volum insòlit en la nostra llengua, que planteja una mena de guia de lectura per als lectors que no s’hagen atrevit encara a endinsar-se en la magna obra proustiana «À la recherche du temps perdu». 

Les 2.400 pàgines –en l’edició original de Gallimard- d’aquest clàssic absolut de la literatura universal suposen de vegades un mur contra el que molts lectors s’estavellen de manera catastròfica. Els set volums en què es va publicar aquesta magna summa artística –els tres últims, pòstums– són un huit mil que repta qualsevol llegidor ambiciós. La seua conquista suposa un abans i un després en qualsevol biografia.

Portada de «La vida plenament viscuda»

Conscient de la dificultat de l’estil proustià, Garí ens ofereix al seu llibre un vademècum explicatori de les metàfores, els aforismes, els personatges i les claus totals de la sèrie, de manera que ningú, després d’abordar el seu llibre, tinga ja cap excusa per incorporar Proust a la seua biblioteca.

El material original de «La vida plenament viscuda» són les crítiques que Joan Garí va anar publicant en diferents mitjans (El Temps, Ara, el seu blog Ofici de lector…), entre el 2009 i el 2022, dels successius lliuraments que l’editorial Viena de Barcelona va anar fent de la traducció al català de la Recerca realitzada per Josep Maria Pinto.

Aquesta traducció seria coronada en 2022, quan es celebrava el centenari de la mort de Proust. Curiosament, ara mateix està en curs de publicació una altra versió notable a la nostra llengua dels set volums de Proust (de què fins ara n’han aparegut cinc). Aquesta segona traducció és obra de Valèria Gaillard i se n’encarrega l’editorial Proa.

Com diu Garí,  “Marcel Proust és el més «literari» dels escriptors contemporanis, la demostració palpable que la literatura pot ser alguna cosa més que una mera imitació de la vida. La Recherche és la crònica superba, desmesurada de l’alta societat francesa, però també l’odissea introspectiva de les emocions i les vivències d’un ésser humà tallat a mida d’una personalitat culta, sensible, oberta a les novetats i irreversiblement sentimental”.

I és que, com afirma el propi Proust, “l’autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l’única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura”.

No Comments Yet

Leave a Reply

Your email address will not be published.