«Hamila», la mirada d’una xiqueta sobre la pèrdua d’un ésser volgut

El TEM acull la representació del nou muntatge de La República del Lápiz, una reflexió al voltant del dol dirigida al públic infantil.

Com és el dol per a una xiqueta de vuit anys que perd a un familiar molt proper? Este és el punt de partida de Hamila, l’última proposta de la companyia La República del Lápiz, que des de fa dos anys ofereix als al públic infantil i juvenil una sèrie de peces teatrals amb una mirada pedagògica capaç d’afrontar temes «adults» des de la perspectiva d’una persona de curta edat. Rashid y Gabriel, el seu anterior muntatge, abordava els prejudicis respecte al món àrab a partir de la història d’amistat de dos adolescents. Ara, amb Hamila, la formació sosté esta mirada a la diversitat mentre aprofundeix en com els xiquets són capaços d’assimilar la mort d’un ésser volgut.

 

Una escena de l’obra «Hamila».

Des del mes de gener, Hamila es va assajar al Teatre El Musical dins el projecte Graners de Creació, i els propers 6 i 7 de març (18 i 12 hores respectivament) viurà la seua posada de llarg a la sala del Cabanyal-Canyamelar. Els dos creadors de la República del Lápiz, Gabi Ochoa i Ferran Benavent, estan darrere de la proposta com a productors, i el primer d’ells -programador d’arts escèniques infantils i juvenils en la temporada 20-21 de Sala Escalante- signa la dramatúrgia i dirigeix ​​una obra que juga amb diferents elements escènics. Els actors-manipuladors de la proposta són Elisa Matallín i Juanma Picazo, l’escenografia ha estat realitzada per Pablo Català, les titelles per Cecilia Silva, el disseny gràfic és de Taca de Tinta i la música original és de Laura Miñarro i Eva Gómez.

 

Una xiqueta qualsevol d’un col·legi qualsevol

La història es centra en una xiqueta qualsevol d’un col·legi qualsevol. Es diu Halima, però tots la coneixen com Hamila perquè la seua professora va apuntar malament el nom. La seua millor amiga és una xiqueta oriental anomenada Vero i acaba de perdre la persona que més estimava al món, la seua iaia. El problema és que Halima, o Hamila (el seu nom és una errada més de les moltes que configuren les nostres vides), creu que la seua iaia viu ara al seu interior, al costat dels records. “Ella no vol que este ésser volgut es convertisca en una estrella, com diu el mestre de la seua clase”, assenyala Ochoa. “Esta és una història explicada per a un públic molt jove, a partir de sis anys, que pretén acostar-se a les preguntes més profundes de l’ésser humà quan les fan els més menuts. És una invitació a conèixer l’univers d’una xiqueta que busca la manera d’retrobar-se amb la seua iaia”.

No Comments Yet

Leave a Reply

Your email address will not be published.