«El gran libro (secre­to) de la Pae­lla» i l’«Almanaque Gas­tro­nó­mi­co de la Comu­ni­tat Valen­cia­na» són dos joies per a un regal ido­ni.

Ja som al 2026 i hem super­at una vol­ta més el Nadal. Enguany molt més fàcil i acces­si­ble en allò d’encertar amb el pre­sent ade­quat i grà­cies a esta beneï­da casa que ens acull. Jo he apro­fi­tat les sen­des i mag­nes edi­cions de dos obres mera­ve­llo­ses per a obse­quiar a qui ho ha meres­cut: «El gran libro (secre­to) de la Pae­lla» del mes­tre Vicen­te Rio­ja i com no, el res­sus­ci­tat «Alma­na­que Gas­tro­nó­mi­co de la Comu­ni­tat Valen­cia­na» lide­rat pel refe­rent Juan Lagar­de­ra. Dos joies per a un regal ido­ni.

Puix allò dit, aca­bem de cele­brar el Nadal i el Cap d’Any, i sem­pre em ve al cap una de les rei­vin­di­ca­cions del savi Vicent Soler més emo­ti­va… la vivèn­cia d’un Nadal ben valen­cià. I a ban­da de qües­tions ter­mi­no­lò­gi­ques a adop­tar en la nos­tra llen­gua valen­ti­na (la Noche­bue­na és la Nit de Nadal, la Noche­vie­ja la Nit de Cap d’Any…) dos són els ele­ments que estem dei­xant de cele­brar i que la seua pèr­dua sig­ni­fi­ca una derro­ta col·lectiva com a socie­tat cons­cien­cia­da i orgu­llo­sa de sí matei­xa. El pri­mer és l’abandonament del nos­tre plat nacio­nal nada­lenc, el Putxe­ro Valen­cià de Nadal. Amb el corres­po­nent arròs i les patriò­ti­ques pilo­tes. Amb el cre­sol de ver­du­res de l’horta de sabors inten­sos i pala­dars per­duts (cara­bas­sa, bonia­to, xiri­via, car­lo­ta, napi­col, all porro, nap…). Amb l’embotit típic del terreny i l’època (boti­fa­rra de nadal, blan­quet, llon­ga­nis­sa…). I de la carn, no obli­­dar-nos de la cres­ta de galli­na, ben afro­di­sía­ca segons els cànons dels ben ente­sos, com pre­di­quen a la con­fra­ria Cucha­ra de Pla­ta.

Com tam­bé la des­fe­ta que sig­ni­fi­ca la pèr­dua de la com­me­mo­ra­ció del Segon Dia de Nadal. La tra­di­ció valen­cia­na inve­te­ra­da, here­ta­da de l’època de Jau­me I, era cele­brar el Nadal durant tres dies, eren “els tres dies de Nadal”. Els valen­cians cele­brà­vem el dia de Sant Este­ve el 26 i el dia de Sant Joan Evan­ge­lis­ta el 27, com a prò­leg al 28, la fes­ta dels Sants Inno­cents. Ben ava­nçat el segle XX, enca­ra es fes­te­ja­ven amb un dia sen­cer i dos mit­jans no labo­ra­bles, prou fac­ti­ble en socie­tats vin­cu­la­des a les tas­ques agrí­co­les. Pas­sa­va el mateix amb les fes­tes de l’equinocci de pri­ma­ve­ra, la Pas­qua Flo­ri­da, amb els “tres dies de Pas­qua”. Però amb els can­vis estruc­tu­rals en l’e­co­no­mia i en la socie­tat, es va optar per actua­litzar estes fes­ti­vi­tats, reduint-les a dos dies sen­cers seguits no labo­ra­bles. Així ho va fer, al seu moment, la Gene­ra­li­tat Valen­cia­na con­ver­tint el dilluns de Pas­qua en fes­ta auto­nò­mi­ca.

I ara allò que toca, supe­ra­da la fes­ta nada­len­ca, és endi­n­­sar-se en ple­nes rebai­xes i tre­pant per la cos­te­ra de gener i espe­rant la set­ma­na gran falle­ra, ja a la vol­ta del can­to­net… Estem al gener i clar està, pas­sat el Nadal ja que­den tres mesos per a Falles… Puix açò és lo urgent i impor­tant, per als no pre­vi­sors i els nou vin­guts a la fes­ta, que estem minuts fora per acon­se­guir la nos­tra indu­men­tà­ria autòc­to­na i ade­qua­da, que en breu eixi­rà El Turis­ta Falle­ro al carrer i ens aga­fa­rà a mig ves­tir…