El redactor d’El País presenta el seu dietari el dimecres en la llibreria Fan Sent

En el 2015 el perio­dis­ta Miquel Albe­ro­la va dei­xar el càrrec de dele­gat a terres valen­cia­nes del dia­ri El País i es va tras­lla­dar a Madrid per a ser corres­pon­sal durant qua­tre anys en la Casa del Rei, el Con­grés dels Dipu­tats i el Senat, un trian­gle que va absor­bir l’impacte d’una col·lisió inè­di­ta en la polí­ti­ca espan­yo­la.

En aquells moments s’acabava de pro­duir l’abdicació de Joan Car­les I, Felip VI havia arri­bat a una Zar­zue­la en hores bai­xes, Pedro Sán­chez s’havia posat per pri­me­ra vega­da al front del PSOE i s’iniciava un cicle elec­to­ral tem­pes­tuós amb Mariano Rajoy a la Mon­cloa i el pro­cés inde­pen­den­tis­ta cata­là de fons, que duria a la decla­ra­ció d’independència de Cata­lun­ya l’octubre del 2017 i a una nova ges­tió del Govern a par­tir de la moció de cen­su­ra guan­ya­da pel mateix Sán­chez uns mesos des­prés.

Durant aquells anys Miquel Albe­ro­la escri­gué un die­ta­ri que aca­ba de publi­car amb  el títol Crò­ni­ques des de Madrid. Un perio­dis­ta a la Cort (Lli­bres de la Dras­sa­na, 2023), pro­lo­gat per l’es­crip­tor Manuel Vicent. El lli­bre es pre­sen­ta ofi­cial­ment este mateix dime­cres 12 d’abril a les 19:00 hores en la lli­bre­ria Fan Set de Valèn­cia, amb la pre­sèn­cia de l’autor, l’e­di­tor Vicent Bay­dal, l’escriptor Ferran Torrent i el perio­dis­ta J. J. Pérez Ben­lloch.

En una mena d’exili forçat al lloc on es couen els prin­ci­pals afers d’Espanya, els dies pas­sen amb el record per­sis­tent d’un Azo­rín tras­pas­sat a un Madrid molt dife­rent, el de finals del segle XIX.  I amb infor­ma­ció de pri­me­ra mà arri­ba­da dels con­torns de Zar­zue­la i de les entran­yes de les Corts, Albe­ro­la traça cin­­qua­n­­ta-cinc crò­ni­ques que s’endinsen en temes diver­sos: la lògi­ca de fun­cio­na­ment de la Coro­na; els suc­ces­sius viat­ges fets per Felip VI i la rei­na Leti­zia a Tòquio, Lon­dres, Bue­nos Aires, Gua­te­ma­la, Perú, Moçam­bic, Iraq, Ovie­do o Giro­na; la con­ges­tió d’un esce­na­ri polí­tic mar­cat per les con­tí­nues elec­cions i les manio­bres de Rajoy, Sán­chez, Rive­ra o Igle­sias; els xocs entre els prin­ci­pals nacio­na­lis­mes esta­tals; els afers de la diplo­mà­cia inter­na­cio­nal i les refle­xions cons­tants entorn de la prò­pia pro­fes­sió perio­dís­ti­ca.

Tot amb una mira­da pro­fun­da alho­ra que irò­ni­ca, i amb una pro­sa esmo­la­da, sug­ges­ti­va i cap­ti­va­do­ra, com pocs perio­dis­tes del país poden ofe­rir.

Miquel Albe­ro­la Bena­vent (Valèn­cia, 1958) és perio­dis­ta. Va ser sub­di­rec­tor del set­ma­na­ri El Temps, dele­gat de l’edició valen­cia­na d’El País i corres­pon­sal par­la­men­ta­ri i de la Casa del Rei en el mateix dia­ri, en el qual ha tre­ba­llat durant dos dèca­des i mit­ja. És autor o coor­di­na­dor de diver­sos lli­bres, com l’Èmfa­si mut del bes del silen­ci, Fus­ter sabà­tic o Los lími­tes del terri­to­rio, i ha tra­duït al valen­cià les novel·les Tram­via a la Mal­­va-rosa i Con­tra­pa­ra­dís de Manuel Vicent.