La mos­tra a l’aire lliu­re reunix un total de huit obres de gran for­mat fetes en mar­bre i gra­nit.

La Ciu­tat de les Arts i les Cièn­cies ha inau­gu­rat l’exposició ‘Geno­ma i estruc­tu­ra escul­tò­ri­ca’ de Park Eun Sun, escul­tor sud-coreà esta­blit a Ità­lia de pres­ti­gi inter­na­cio­nal. La nova apos­ta per l’art públic i a l’aire lliu­re de la Ciu­tat de les Arts i les Cièn­cies reunix un con­junt de huit obres en gran for­mat fetes en mar­bre, acer i gra­nit, que arri­ba per pri­me­ra vega­da a Espan­ya.

L’exposició està for­ma­da per una instal·lació inte­rior en l’entrada al Museu de les Cièn­cies que pre­sen­ta la pro­duc­ció artís­ti­ca de Park Eun Sun i set peces situa­des en dife­rents punts exte­riors, des dels llacs de l’Hemisfèric fins al Palau de les Arts. Les obres, en dià­leg natu­ral amb l’arquitectura futu­ris­ta del com­plex, són escul­tu­res abs­trac­tes, en les quals l’artista uti­litza dos tipus de colors de mar­bre com­bi­nats i en les quals apa­rei­xen cli­ve­lles, talls i frac­tu­res visi­bles que sim­bo­litzen el con­trast entre des­truc­ció i crea­ció.

Així, estes figu­res, que explo­ren la rup­tu­ra com a pro­cés crea­tiu, s’interrelacionen amb l’arquitectura, que tam­bé desa­fia els límits estruc­tu­rals per a crear espais d’inspiració. La instal·lació situa­da en l’entrada del Museu de les Cièn­cies està con­for­ma­da per colum­nes com­pos­tes per com­par­ti­ments que, a més, estan il·luminades en el seu inte­rior, ‘Colon­na Infi­­ni­­ta-Dif­­fu­­sio­­ne’ de 2023 i de 2025 amb esfe­res mar­bre poli­croms, ònix i com­po­nents d’acer inoxi­da­ble i llum, esfe­res bui­des amb un dià­me­tre de 12 cm.

En els exte­riors, des­ta­ca la deno­mi­na­da ‘Colon­na Infi­ni­ta – Accres­ci­men­to’, que arri­ba els 11 metres d’altura, feta en mar­bre blanc i gris, instal·lada als peus del pont de Mon­to­li­vet, així com les tres escul­tu­res que pareix que emer­gis­quen dels llacs.

Park Eun Sun (Mok­po, Corea del Sud, 1965) és un escul­tor reco­ne­gut inter­na­cio­nal­ment pel seu tre­ball en mar­bre, carac­te­ritzat per for­mes frac­tu­ra­des i simè­tri­ques que explo­ren la belle­sa en la rup­tu­ra i la recons­truc­ció. La seua obra es dis­tin­gix per l’ús de colum­nes de mar­bre divi­di­des, que sim­bo­litzen feri­des i recon­ci­lia­cions, i per una estè­ti­ca que fusio­na influèn­cies orien­tals i occi­den­tals. Park ha expo­sat en ciu­tats com Roma, Flo­rèn­cia, Seül, Hous­ton i Ber­lín, i les seues escul­tu­res for­men part de col·leccions públi­ques i pri­va­des a Euro­pa, Àsia i Amè­ri­ca.