Comen­cem l’any al cap i casal, la nos­tra ben esti­ma­da sen­yo­ra enga­la­na­da Valen­tia, fluc­tuant entre dos figu­res san­ti­fi­ca­des ben arre­la­des al con­viu­re d’esta terra. Sant Anto­ni Abat i Sant Vicent Màr­tir mar­quen l’alfa i l’omega del mes de gener valen­cià. Coses de la nos­tra civi­litza­ció cri­tia­na euro­pea, enca­ra que alguns s’empenyen en des­acra­litzar el nos­tre per­vin­dre com a socie­tat moder­na i sen­sa­ta. Amb conei­xi­ment i tre­llat.

El barri del carrer Sagunt és l’epicentre de la cele­bra­ció de la fes­ti­vi­tat de Sant Anto­ni Abat. El día gran és el 17 de gener, però el com­boi come­nça la ves­pra de la fes­ta, amb una euca­ris­tía a la parro­quia del pro­pi Sant i la tra­di­cio­nal fogue­ra com a pre­lu­di de la fes­ta gran. Una gran fes­ta cone­gu­da per tots, la tra­di­cio­nal bene­dic­ció d’animals que s’ha con­ver­tit en tota una efe­mè­ri­de. Unes fogue­res i una des­fi­la­da d’animals que ver­te­bra molts indrets de la Comu­ni­tat Valen­cia­na, ate­nent a dife­rents nomen­cla­tu­res com San Antón o Sant Anto­ni del Por­quet. Ani­ma­lis­tes que som i serem.

I del barri de Sagunt pas­sem a tota la city. El seu des­co­ne­gut patró de la ciu­tat, Sant Vicent Màr­tir, fes­tiu local el 22 de gener. Eixa fes­ta que se coneix com de creus cap a dins, ate­nent al mar­cat­ge deli­mi­tat pel seu ter­me muni­ci­pal. La seua com­me­mo­ra­ció come­nça el cap de set­ma­na ante­rior, amb la ja tra­di­cio­nal pere­gri­na­ció ecu­mè­ni­ca pels llocs vin­cu­lats a la figu­ra del Sant al cap i casal. Eixa ruta reme­mo­ra la mort de Sant Vicent a la nos­tra ciu­tat, on va ser mar­ti­ritzat l’any 304. El reco­rre­gut ava­nça per deu esta­cions, des de la parrò­quia del Sal­va­dor i San­ta Mòni­ca, fins la Basí­li­ca Sepul­cral del pro­pi Sant Vicen­te Màr­tir.

Dita pere­gri­na­ció visi­ta els llocs més sig­ni­fi­ca­tius del Sant, com la colum­na en la qual, segons la tra­di­ció, el Sant va set nugat quan ho dugue­ren a Valèn­cia des de Sara­gos­sa per a ser mar­ti­ritzat; la Seu, on se pot vene­rar el braç esque­rre del Sant; les dos iden­ti­fi­ca­des com pre­sons de Sant Vicent, sites al carrer del mateix nom i a la plaça de l’Almoina; la parrò­quia valen­cia­na del pro­pi Màr­tir, on va ser aban­do­nat el seu cos des­prés del mar­ti­ri; així com la parrò­quia de Crist Rei, on el Sant va ser ori­gi­nà­ria­ment sepul­tat.