La revi­sió de la “Mogu­da” dels hui­tan­ta comp­ta­rà amb entre­vis­tes i les actua­cions en direc­te d’Or­feón Bru­tal, Gla­mour, Vídeo i Inhu­ma­nos.

Ima­gen: Orfeón Bru­tal

La Con­se­lle­ria d’Educació, Cul­tu­ra, Uni­ver­si­tats i Ocu­pa­ció, a tra­vés del Con­sor­ci de Museus de la Comu­ni­tat Valen­cia­na (CMCV), pre­sen­ta un nou capí­tol de ‘Tro­ba­des en el Car­me” amb el focus en la músi­ca valen­cia­na dels hui­tan­ta en el Cen­tre del Car­me de Cul­tu­ra Con­tem­po­rà­nia (CCCC) de Valèn­cia.

El prò­xim 19 de des­em­bre, a les 19.00 hores, tin­drà lloc l’última entre­ga de 2024 d’este cicle que, amb el títol “La Mogu­da valen­cia­na”, pro­po­sa un viat­ge sonor a la Valèn­cia dels hui­tan­ta, una dèca­da clau en la cul­tu­ra i la músi­ca valen­cia­nes. La vetla­da comp­ta­rà amb tes­ti­mo­nis dels seus pro­ta­go­nis­tes, els quals tin­dran un espai per a com­par­tir i recor­dar les seues vivèn­cies durant aquells anys dau­rats de l’escena musi­cal valen­cia­na. Com a colo­fó final, reviu­ran sobre l’escenari en direc­te els grans èxits que els van fer famo­sos.

Pro­ta­go­nitzen esta nova tro­ba­da els inte­grants de qua­tre grups de músi­ca icò­nics de la “Mogu­da” valen­cia­na dels hui­tan­ta: José Luis Macías i Adol­fo Bar­be­rá, de Gla­mour i Comi­té Cis­ne; Alfon­so Agua­do i Ser­gio Agua­do, de Los Inhu­ma­nos i Orfeón Bru­tal, i José Manuel Moles i Vicen­te Chust, de Vídeo.

Qua­tre grups clau de la dèca­da dels hui­tan­ta a Valèn­cia

Si Kaka de Luxe a Madrid va ser el grup que va aban­de­rar la “Movi­da Madri­le­ña”, Gla­mour va ser el prò­leg del que s’apropava a Valèn­cia. Pio­ners del so i l’estètica dels nous romàn­tics a Espan­ya, van ser un grup essen­cial en el nai­xe­ment del tecno-pop a la Comu­ni­tat. Nas­cuts en 1981, les seues influèn­cies venien de l’escena bri­tà­ni­ca de l’època, amb grups com Span­dau Ballet, Duran Duran i Ultra­vox. Van triom­far amb temes com En sole­dad, Ella quie­re más o Imá­ge­nes.

Per la seua ban­da, Los Inhu­ma­nos, fun­dats en 1980 en la plat­ja del Saler, es van guan­yar un lloc en la his­tò­ria de la músi­ca espan­yo­la amb el seu estil irre­ve­rent i les icò­ni­ques túni­ques de mon­jo. El seu èxit va come­nçar amb l’EP Verano Inhu­mano en 1983 i va con­ti­nuar amb àlbums que van arra­sar en les llis­tes, com ara 30 hom­bres solos (1988), que va ven­dre més de 200.000 còpies. Les seues cançons més dis­bau­xa­des, com Qué difí­cil es hacer el amor en un Sim­ca 1000 o Me due­le la cara de ser tan gua­po, han que­dat per sem­pre en l’imaginari col·lectiu.

Ser­gio Agua­do i Jor­ge Seguí, cadets de la ban­da en eixe moment, for­men, junt amb altres amics en 1984, un nou grup: Orfeón Bru­tal. En tan sols poques set­ma­nes com­po­nen diver­sos temes, els gra­ven en un sote­rra­ni i pre­sen­ten la cin­ta, que en poc temps es fa molt popu­lar amb la cançó Mari Loli. En 1992, Ser­gio Agua­do deci­dix posar fi al pro­jec­te i cen­­trar-se de nou en Los Inhu­ma­nos. En 2001 es con­ver­tix en el seu can­tant solis­ta.

Vídeo, un altre dels grups clau de la ‘Mogu­da’ valen­cia­na, va come­nçar en 1981 amb un so que fusio­na­va country, rock i pop, però ràpi­da­ment es van endin­sar en l’univers del sin­te­titza­dor i la per­cus­sió elec­trò­ni­ca. El seu triomf va come­nçar a ges­­tar-se amb el sen­zill La noche no es para mí en 1983, pro­duït per Tino Casal. Un èxit que va impul­sar la gra­va­ció de l’àlbum Video­te­ra­pia, que va inclou­re el tema Víc­ti­mas del des­amor. Vídeo va tor­nar en 2011 amb l’àlbum Dos­Mi­lOn­ce, en què van reno­var els seus grans èxits per a un públic més modern, acom­pan­yats per una nova can­tant: Nita.

Segons decla­ra­cions de Qui­que López, comis­sa­ri de l’esdeveniment, “la músi­ca de la Mogu­da valen­cia­na no només va mar­car una èpo­ca, sinó que va defi­nir la iden­ti­tat cul­tu­ral d’una ciu­tat vibrant i ple­na de crea­ti­vi­tat En aquells anys, Valèn­cia es va con­ver­tir en un cre­sol a on es fusio­na­ven les influèn­cies inter­na­cio­nals amb una ener­gia i una acti­tud úni­ques”, ha afe­git López.

‘Tro­ba­des en el Car­me. Veus que res­so­nen, his­tò­ries que per­du­ren” con­ti­nua­rà en gener, pas­sa­des les fes­tes de Nadal, amb nous pro­ta­go­nis­tes de la revo­lu­ció cul­tu­ral i musi­cal dels hui­tan­ta. L’entrada és gra­tuï­ta fins a com­ple­tar afo­ra­ment.