Valen­ti­na Carras­co diri­gix «Lui­sa Miller», nova pro­duc­ció de Les Arts, realitza­da en col·laboració amb el Mag­gio Musi­ca­le Fio­ren­tino.

El Palau de les Arts Rei­na Sofia de Valèn­cia s’endinsa en el Giu­sep­pe Ver­di més romàn­tic amb la seua obra Lui­sa Miller, que s’estrena el 10 de des­em­bre en la Sala Prin­ci­pal amb la direc­ció musi­cal de Sir Mark Elder en el seu debut ope­rís­tic amb l’Orquestra de la Comu­ni­tat Valen­cia­na (OCV).

El direc­tor titu­lar de l’OCV es tro­ba immers en els assa­jos d’esta estre­na davant el públic valen­cià. Batu­ta incon­tes­ta­ble en el reper­to­ri ver­dià, Sir Mark Elder des­ta­ca que el com­po­si­tor de Bus­se­to serà un dels pilars fona­men­tals del seu tre­ball amb la for­ma­ció titu­lar de Les Arts. Elder apun­ta que Giu­sep­pe Ver­di obli­ga el direc­tor i l’orquestra a viu­re el dra­ma des de dins. Con­si­de­ra l’italià un mes­tre per la seua qua­li­tat huma­na i artís­ti­ca, la gran­de­sa de la qual està en la capa­ci­tat d’emocionar el públic amb his­tò­ries huma­nes uni­ver­sals.

Lui­sa Miller serà la ter­ce­ra nova pro­duc­ció que Les Arts estre­ne dins de les cele­bra­cions del seu XX ani­ver­sa­ri. El mun­tat­ge, copro­duït amb el Mag­gio Musi­ca­le Fio­ren­tino, té el segell de Valen­ti­na Carras­co, una de les “sen­sa­cions” de l’escena ope­rís­ti­ca, la irrup­ció de la qual ha sigut molt cele­bra­da per les seues pro­pos­tes inno­va­do­res i dis­rup­ti­ves, amb guar­dons com el Pre­mi Abbia­ti de la crí­ti­ca ita­lia­na.

La regis­ta argen­ti­na tras­lla­da l’acció a una fàbri­ca de nines de prin­ci­pis del segle XX com a esce­na­ri en el qual es trac­ta un dels dra­mes que Ver­di abor­da de mane­ra magis­tral en la seua crea­ció ope­rís­ti­ca: el con­flic­te pater­no­fi­lial. A tra­vés de la seua mira­da aten­ta, Carras­co denun­cia la rigi­de­sa de rols socials i l’imperi dels inter­es­sos en la bur­ge­sia de la socie­tat indus­trial.

Les Arts reunix en Lui­sa Miller un elenc amb les prin­ci­pals veus ver­dia­nes del moment, entre les quals des­ta­ca el nou ‘tenor de tenors’, Fred­die de Tom­ma­so. En la seua pri­me­ra actua­ció a Valèn­cia, l’estatunidenc debu­ta el paper de Rodol­fo, un dels més desa­fia­dors de la seua cor­da i que pro­ta­go­nitza un dels grans moments del gène­re amb la cone­gu­da ària Quan­do le sere a pla­ci­do.

El com­plex i exi­gent paper de la jove Lui­sa Miller recau en Marian­ge­la Sicí­lia, una de les sopra­nos més reco­ne­gu­des del moment. La can­tant de Calà­bria sobreïx per la seua força dra­mà­ti­ca, tèc­ni­ca exqui­si­da i ver­sa­ti­li­tat, amb un reper­to­ri que com­prén des de Mozart i Ros­si­ni fins a Puc­ci­ni i Ver­di, a més d’incursions en l’òpera barro­ca i fran­ce­sa.

L’emergent barí­ton argen­tí Ger­mán Enri­que Alcán­ta­ra encar­na Miller en la seua pri­me­ra incur­sió a Valèn­cia, men­tres que el baix Álex Espó­si­to, un dels favo­rits de la Sala Prin­ci­pal, dona vida a il con­te di Wal­ter. Gian­lu­ca Burat­to, un altre dels artis­tes de carre­ra inter­na­cio­nal estre­ta­ment vin­cu­lat a Les Arts és Wurm. Com­ple­ta el sext prin­ci­pal la mez­zo­so­prano rus­sa Maria Bara­ko­va (Fede­ri­ca).