«El cre­púscu­lo de los dio­ses» (1950) ini­cia les pro­jec­cions el dis­sab­te 17 de gener, a les 18:00 hores.

 

La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na ini­cia un cicle sobre Billy Wil­der que es podrà vore del 17 de gener fins al 26 de des­em­bre de 2026. Un any més, la Fil­mo­te­ca Valen­cia­na pro­gra­ma el cicle ‘Nos­fe­ra­tu’, en col·laboració amb Donos­tia Kul­tu­ra, Fil­mo­te­ca Bas­ca, el Fes­ti­val de Sant Sebas­tià i Taba­ka­le­ra. L’edició d’este cicle en 2026 és una retros­pec­ti­va del direc­tor, guio­nis­ta i pro­duc­tor aus­tríac Billy Wil­der (1906–2002).

El direc­tor gene­ral de l’IVC, Álva­ro López Jamar, ha assen­ya­lat que la Fil­mo­te­ca Valen­cia­na ofe­ri­rà al llarg de 2026 “una exten­sa retros­pec­ti­va sobre Billy Wil­der, un dels noms fona­men­tals de la his­tò­ria del cine del segle XX, amb una fil­mo­gra­fia ple­na d’obres mes­tres, no sola­ment com a direc­tor sinó tam­bé com a guio­nis­ta”.

El cicle s’inicia el dis­sab­te 17 de gener, a les 18:00 hores, amb la pro­jec­ció de l’obra El cre­púscu­lo de los dio­ses (Sun­set Bou­le­vard, 1950), pro­ta­go­nitza­da per Glo­ria Swan­son, William Hol­den i Erich von Stroheim. La pel·lícula es podrà tor­nar a vore el diu­men­ge 18 de gener, a les 20:15 hores.

Con­si­de­ra­da com un dels títols fona­men­tals en la fil­mo­gra­fia de Wil­der, El cre­púscu­lo de los dio­ses és una àci­da refle­xió sobre la matei­xa his­tò­ria del cine i els exces­sos egò­la­tres que mode­len la indús­tria de Holly­wood: Un guio­nis­ta, sen­se ocu­pa­ció i en difí­cil situa­ció eco­nò­mi­ca, para­rà acci­den­tal­ment en una man­sió sum­ptuo­sa que resul­ta ser pro­pie­tat d’una anti­ga estre­la del cine­ma mut. L’escriptor es con­ver­tix en el seu pro­te­git.

Nomi­nat en 22 oca­sions als Pre­mis Oscar, va guan­yar tres esta­tue­tes com a guio­nis­ta, dos com a direc­tor i l’Oscar a la millor pel·lícula per El apar­ta­men­to (1960), a més del Pre­mi Irving Thal­berg a tota la seua carre­ra. Va escriu­re i va diri­gir alguns dels grans clàs­sics de la comè­dia de Holly­wood, com Sabri­na (1954), La ten­ta­ción vive arri­ba (1955), Con fal­das a lo loco (1959), Uno, dos, tres (1961), Irma la dul­ce (1963), Bésa­me, ton­to (1964), ¿Qué paso entre tu padre y mi madre? (1972) o Aquí un ami­go (1981).

El seu talent i ver­sa­ti­li­tat el van per­me­tre tam­bé diri­gir pel·lícules fona­men­tals de gène­res molt diver­sos com el cine negre en Per­di­ción (1944), el dra­ma en El cre­púscu­lo de los dio­ses (1950), espio­nat­ge en Cin­co tum­bas para El Cai­ro (1943), el cine bèl·lic en Ber­lín Occi­den­te (1948), el cine romàn­tic en Aria­ne (1957), la intri­ga en La vida pri­va­da de Sher­lock Hol­mes (1970), el gène­re judi­cial en Tes­ti­go de car­go (1957), i el perio­dís­tic en Pri­me­ra pla­na (1974).

En el cicle tam­bé estan pre­sents pel·lícules d’altres direc­tors en les quals Billy Wil­der va demos­trar el seu extra­or­di­na­ri talent com a guio­nis­ta com La octa­va mujer de Bar­ba Azul (1938), d’Ernst Lubitsch; Media­no­che (1938), de Mit­chell Lei­sen; Si no ama­ne­cie­ra, de Mit­chel Lei­sen (1941) o Bola de fue­go (1941), de Howard Hawks.

Wil­der és tam­bé autor d’alguns dels dià­legs més engin­yo­sos i memo­ra­bles de la his­tò­ria del cine, molts d’ells escrits en col·laboració amb Char­les Brac­kett, amb el qual va tre­ba­llar en tretze pel·lícules des de 1938 fins a 1950.

El cicle ve acom­pan­yat per l’edició del lli­bre col·lectiu Billy Wil­der. Ana­to­mía de un genio, núm. 22 de la Col·lecció Nos­fe­ra­tu, que ha sigut coor­di­nat per Luis Ale­gre.

Comparte esta publicación

amadomio.jpg

Suscríbete a nuestro boletín

Reci­be toda la actua­li­dad en cul­tu­ra y ocio, de la ciu­dad de Valen­cia