Des del 6 de novem­bre, tots els diu­men­ges del curs 2016–2017, el mem­bres de l’equip de con­ser­va­ció del Museu Valen­cià d’Etnologia realitza­rà visi­tes guia­des per famí­lies a les sales per­ma­nents i les expo­si­cions tem­po­rals. El pro­jec­te naix de l’objectiu de millo­rar i apro­par el mis­sat­ge del museu al públic fami­liar mit­ja­nçant l’explicació per part de per­so­nal qua­li­fi­cat.

Tot i que les noves tec­no­lo­gies i els ele­ments infor­ma­tius de les sales d’exposicions aju­den a trans­me­tre el mis­sat­ge de les mos­tres, és impor­tant rei­vin­di­car la trans­mis­sió de con­tin­guts direc­ta entre per­so­nes com una de les millors fór­mu­les per pro­pi­ciar la divul­ga­ció i l’aprenentatge.  En este sen­tit el museu dis­po­sa de dos equips de tre­ball ade­quats per la realitza­ció d’este tipus d’activitat: l’equip de didàc­ti­ca i l’equip de con­ser­va­dors i con­ser­va­do­res.

Des del Museu s’ha pre­fe­rit posar a l’abast del pro­jec­te als con­ser­va­dors i con­ser­va­do­res, la qual cosa per­me­trà comp­tar amb la seua pre­pa­ra­ció i conei­xe­ment espe­cia­litzat i a mes acos­tar al públic gene­ral la seua tas­ca pro­fes­sio­nal, des­co­ne­gu­da per gran part del públic. El con­tin­gut de la visi­ta ver­sa­rà sobre l’exposició per­ma­nent i les mos­tres tem­po­rals. L’ex­po­si­ció per­ma­nent del museu està divi­di­da en tres parts:

1. La pri­me­ra, titu­la­da La ciu­tat vis­cu­da, se cen­tra en la vida de les ciu­tats valen­cia­nes de finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX, tot com­bi­nant objec­tes de la vida quo­ti­dia­na de diver­sa pro­ce­dèn­cia amb recur­sos audio­vi­suals que per­me­ten obte­nir una visió més àmplia d’a­que­lla socie­tat.

2. A con­ti­nua­ció es pot visi­tar la zona dedi­ca­da a l’hor­ta, deno­mi­na­da Hor­ta & Mar­jal, les sales de la qual s’es­truc­tu­ren en dos apar­tats bàsics: un, cen­trat e cul­tius i el seu enfo­ca­ment comer­cial— i un altre dedi­cat als objec­tes. El reco­rre­gut es com­ple­ta amb un espai inter­ac­tiu.

3. L’úl­tim dels àmbits, Secà I Mun­tan­ya, se cen­tra entorn d’i­dees com el paper de la pedra en sec en la cons­truc­ció del pai­sat­ge, la pro­tec­ció de la casa, l’e­mi­gra­ció de les dones a les ciu­tats o la des­co­ne­gu­da figu­ra del sol­ter en els pobles de l’in­te­rior. Com­ple­ta esta part una sala amb 150 peces pen­ja­des del sos­tre, recor­dant la dis­po­si­ció que mol­tes d’e­lles han tin­gut en les gol­fes o cam­bres de les cases.