Ja estem en Falles! Arri­ba la nos­tra inelu­di­ble cita lúdi­co­fes­ti­va per excel·lència, per al bon delei­te de l’ànima i del cos. Les falles són una explo­sió de goig, tre­ball, orgull i fes­ta. Un terra­trè­mol pels cinc sen­tits i les mil i una nits. Com tot el que fem els valen­cians… barroc, mal­gas­ta­dor, des­bor­dant, efí­mer, gran­di­lo­qüent… inigua­la­ble.

Alcem el leit­mo­tiv d’ostentar el títol de la més ale­gre i boja city on les hi haja, arri­bant al sum­mun si ens enro­lem en el seu fes­ta gran, en la sema­na falle­ra. I si altres vega­des hem optat per reco­ma­nar trans­gres­sió aca­dè­mi­ca o fol­klo­ris­me patri –les dos opcions ben pare­gu­des i con­si­de­ra­des–, esta vol­ta optem per pla­n­­te­­jar-los l’autèntica quin­ta essèn­cia de la fes­ta: apunte’s a la falla del seu barri i atrevixca’s a dis­fru­tar… El cap de set­ma­na pre­vi té una cita en la que s’ha con­ver­tit en l’Entrada Mora més gran de la capi, la que orga­nitza la Falla Jacin­to Bena­ven­te– Rei­na Na Ger­ma­na, ben enfor­ti­da per les com­par­ses pro­vi­nents de la Falla Piza­rro i la Falla Sala­man­ca. I amb com­po­nents de tota l’Agrupació Gran Via. La gran Entra­da Mora de les Falles del cen­tre de Valèn­cia, vos espe­ra el dis­sab­te 8 de març a les 19h al carrer Sala­man­ca. Sem­pre espec­ta­cu­lar, aus­pi­cia­da per la Com­par­sa Hura­cains de Beni­gà­nim, els millors del món fes­ter moruno.

I ja inmer­sos en la sema­na gran, doc­tors té el turis­me capi­ta­lí per a indi­­car-los on prendre’s eixos bun­yols decara­bas­sa d’impressió, que xoco­la­te­ria és la més apta per a repar­tir patents de cors de valen­cia­ni­tat, o que gari­tosnoc­tàm­buls i sen­se llei són els més actius a cer­tes hores ja matu­ti­nes… Com tam­bé n’hi ha prou falle­­ri­s­­mo-mayoren els nos­tres carrers on els reco­ma­na­ran quin és el millor punt per a vore l’Ofrenade Flors a la Mare de Deu, on prendre’s l’aperitiu més cooldes­prés d’una bona mas­cle­tàben rega­da de pols i pól­vo­ra, o quin Casal han de fre­qüen­tar per a vore i dei­­xar-se vore, ben vist…

Els valen­cians som un poble gran –enca­ra que a vol­tes se nos obli­de–, per la nos­tra idio­sin­crà­sia com­ple­xa, per la nos­tra con­flic­ti­va per­so­na­li­tat, per la nos­tra iden­ti­tat dis­cu­ti­da, pel nos­tre exa­cer­bent indi­vi­dua­lis­me, per la nos­tra para­noia vital… I per això tenim unes fes­tes des­bor­dants… en diners gas­tats, en cele­bra­cions realitza­des, en honors reli­gio­sos, en orgies paga­nes, en art al carrer, en indu­men­tà­ria excel­sa, en ban­quets comu­ni­ta­ris, en estre­pi­to­sa pól­vo­ra, en foc puri­fi­ca­dor, en músi­ca irre­sis­ti­ble… Una fes­ta feta per valents i per a valents!

Ja estem en Falles! Arri­ba la nos­tra inelu­di­ble cita lúdi­co­fes­ti­va per excel·lència, per al bon delei­te de l’ànima i del cos. Les falles són una explo­sió de goig, tre­ball, orgull i fes­ta. Un terra­trè­mol pels cinc sen­tits i les mil i una nits. Com tot el que fem els valen­cians… barroc, mal­gas­ta­dor, des­bor­dant, efí­mer, gran­di­lo­qüent… inigua­la­ble.

Alcem el leit­mo­tiv d’ostentar el títol de la més ale­gre i boja city on les hi haja, arri­bant al sum­mun si ens enro­lem en el seu fes­ta gran, en la sema­na falle­ra. I si altres vega­des hem optat per reco­ma­nar trans­gres­sió aca­dè­mi­ca o fol­klo­ris­me patri –les dos opcions ben pare­gu­des i con­si­de­ra­des–, esta vol­ta optem per pla­n­­te­­jar-los l’autèntica quin­ta essèn­cia de la fes­ta: apunte’s a la falla del seu barri i atrevixca’s a dis­fru­tar… El cap de set­ma­na pre­vi té una cita en la que s’ha con­ver­tit en l’Entrada Mora més gran de la capi, la que orga­nitza la Falla Jacin­to Bena­ven­te– Rei­na Na Ger­ma­na, ben enfor­ti­da per les com­par­ses pro­vi­nents de la Falla Piza­rro i la Falla Sala­man­ca. I amb com­po­nents de tota l’Agrupació Gran Via. La gran Entra­da Mora de les Falles del cen­tre de Valèn­cia, vos espe­ra el dis­sab­te 8 de març a les 19h al carrer Sala­man­ca. Sem­pre espec­ta­cu­lar, aus­pi­cia­da per la Com­par­sa Hura­cains de Beni­gà­nim, els millors del món fes­ter moruno.

I ja inmer­sos en la sema­na gran, doc­tors té el turis­me capi­ta­lí per a indi­­car-los on prendre’s eixos bun­yols decara­bas­sa d’impressió, que xoco­la­te­ria és la més apta per a repar­tir patents de cors de valen­cia­ni­tat, o que gari­tosnoc­tàm­buls i sen­se llei són els més actius a cer­tes hores ja matu­ti­nes… Com tam­bé n’hi ha prou falle­­ri­s­­mo-mayoren els nos­tres carrers on els reco­ma­na­ran quin és el millor punt per a vore l’Ofrenade Flors a la Mare de Deu, on prendre’s l’aperitiu més cooldes­prés d’una bona mas­cle­tàben rega­da de pols i pól­vo­ra, o quin Casal han de fre­qüen­tar per a vore i dei­­xar-se vore, ben vist…

Els valen­cians som un poble gran –enca­ra que a vol­tes se nos obli­de–, per la nos­tra idio­sin­crà­sia com­ple­xa, per la nos­tra con­flic­ti­va per­so­na­li­tat, per la nos­tra iden­ti­tat dis­cu­ti­da, pel nos­tre exa­cer­bent indi­vi­dua­lis­me, per la nos­tra para­noia vital… I per això tenim unes fes­tes des­bor­dants… en diners gas­tats, en cele­bra­cions realitza­des, en honors reli­gio­sos, en orgies paga­nes, en art al carrer, en indu­men­tà­ria excel­sa, en ban­quets comu­ni­ta­ris, en estre­pi­to­sa pól­vo­ra, en foc puri­fi­ca­dor, en músi­ca irre­sis­ti­ble… Una fes­ta feta per valents i per a valents!