Ja estem al 2014, ja hem super­at les fes­tes nada­len­ques i es tro­bem en ple­nes rebai­xes i tre­pant per la cos­te­ra de gener, engan­yant a la cri­si i espe­rant la sema­na gran falle­ra, ja a la vol­ta del can­to­net… I que millor per a esta sec­ció d’autoajuda falle­ra, amb bon con­di­ment de fri­vo­li­tat i algu­na cosa de des­ca­ro ‑que per això està dedi­ca­da al món faller- que des de les pri­me­ries de l’any nou i des de la guia líder del nos­tre cap icasal, fem una cri­da a l’optimisme als qua­tre vents… Estem al gener i clar està, pas­sat el Nadal ja que­den tres mesos per a Falles… Puix açò és lo que toca ara, per als no pre­vi­sors i els nou vin­guts a la fes­ta, estem minuts fora per acon­se­guir la nos­tra indu­men­tà­ria autòc­to­na i ade­qua­da, que en breu eixi­rà El Turis­ta Falle­ro al carrer i ens aga­fa­rà a mig ves­tir…

Sem­pre esta­rem per l’academicisme correc­te al trat­ge tra­di­cio­nal de dona valen­cia­na i l’alegre indu­men­tà­ria supe­ra­do­ra de l’horripilant uni­for­me negre per a l’home. L’exquisita indu­men­tà­ria valen­cia­na del segle XVIII ja és una reali­tat total per a qua­si tots. Anys de rei­vin­di­ca­ció de la nos­tra rique­za cul­tu­ral han donat els seus fruits. Llar­ga vida a la recu­pe­ra­ció de les nos­tres tra­di­cions i apos­ta pel rigo­ris­me ideo­sin­crà­tic valen­cià… que sinó s’ho cre­guem nosal­tres matei­xos no va a vin­dre nin­gú a sal­­var-nos. I donem la cara, en tot i per a tot, en allò que pen­sem, en allò que defen­sem… que no pare­ga que estem muts, que no exis­tim, i molt menys el món fes­ter valen­cià, des de Vina­ròs a Orio­la! Molt orgà­nic m’ha que­dat el dis­curs, potser fins i tot un po idea­ri a l’ús… Puix bé, estos són

Ja estem al 2014, ja hem super­at les fes­tes nada­len­ques i es tro­bem en ple­nes rebai­xes i tre­pant per la cos­te­ra de gener, engan­yant a la cri­si i espe­rant la sema­na gran falle­ra, ja a la vol­ta del can­to­net… I que millor per a esta sec­ció d’autoajuda falle­ra, amb bon con­di­ment de fri­vo­li­tat i algu­na cosa de des­ca­ro ‑que per això està dedi­ca­da al món faller- que des de les pri­me­ries de l’any nou i des de la guia líder del nos­tre cap icasal, fem una cri­da a l’optimisme als qua­tre vents… Estem al gener i clar està, pas­sat el Nadal ja que­den tres mesos per a Falles… Puix açò és lo que toca ara, per als no pre­vi­sors i els nou vin­guts a la fes­ta, estem minuts fora per acon­se­guir la nos­tra indu­men­tà­ria autòc­to­na i ade­qua­da, que en breu eixi­rà El Turis­ta Falle­ro al carrer i ens aga­fa­rà a mig ves­tir…

Sem­pre esta­rem per l’academicisme correc­te al trat­ge tra­di­cio­nal de dona valen­cia­na i l’alegre indu­men­tà­ria supe­ra­do­ra de l’horripilant uni­for­me negre per a l’home. L’exquisita indu­men­tà­ria valen­cia­na del segle XVIII ja és una reali­tat total per a qua­si tots. Anys de rei­vin­di­ca­ció de la nos­tra rique­za cul­tu­ral han donat els seus fruits. Llar­ga vida a la recu­pe­ra­ció de les nos­tres tra­di­cions i apos­ta pel rigo­ris­me ideo­sin­crà­tic valen­cià… que sinó s’ho cre­guem nosal­tres matei­xos no va a vin­dre nin­gú a sal­­var-nos. I donem la cara, en tot i per a tot, en allò que pen­sem, en allò que defen­sem… que no pare­ga que estem muts, que no exis­tim, i molt menys el món fes­ter valen­cià, des de Vina­ròs a Orio­la! Molt orgà­nic m’ha que­dat el dis­curs, potser fins i tot un po idea­ri a l’ús… Puix bé, estos són