El direc­tor de l’Ins­ti­tut Valen­cià d’Art Modern, José Miguel G. Cor­tés, l’ar­tis­ta, Annet­te Mes­sa­ger, i els comis­sa­ris de la mos­tra han pre­sen­tat l’ex­po­si­ció “Annet­te Mes­sa­ger. Púdic-Públic”, acom­pan­yats per Juan Merino, direc­tor de la Xar­xa Comer­cial Valèn­cia i Balears del Banc Saba­dell; Marie-Céci­­le Le Luec, direc­to­ra de l’Ins­ti­tut Fran­cés Valèn­cia; Joël Girard, agre­gat cul­tu­ral de l’am­bai­xa­da de Fra­nça a Espan­ya; i Phi­lip­pe Grim­min­ger, repre­sen­tant de la Suc­ces­sió Julio i Rober­ta Gon­zá­lez.

L’ar­tis­ta serà la pri­me­ra dona en quin­ze edi­cions a rebre el dijous 5 de juliol el Pre­mi Julio Gon­zá­lez, un guar­dó que ha reco­ne­gut artis­tes com Cy Twombly, Anish Kapoor, Mar­kus Lüpertz o Jas­per Johns.

“L’ex­po­si­ció recull els últims 20 anys de tra­jec­tò­ria de l’ar­tis­ta fran­ce­sa, l’o­bra de la qual des­ta­ca per una sòli­da acti­tud crí­ti­ca, un mani­fest femi­nis­ta evi­dent i per bus­se­jar en la ment huma­na”, ha des­ta­cat el direc­tor de l’I­VAM sobre l’ex­po­si­ció, que reuneix prin­ci­pal­ment instal·lacions mul­ti­mè­dia, dos de les quals són de gran for­mat, jun­ta­ment amb dibui­xos i escul­tu­res.

El títol de l’ex­po­si­ció, “Púdic-Públic”, ja anun­cia el caràc­ter ambi­gu de l’o­bra d’An­net­te Mes­sa­ger, que se situa “entre l’as­pec­te poè­tic i l’as­pec­te polí­tic, entre la ria­lla i l’es­pant”, ha expli­cat José Miguel G. Cor­tés. “El “Públic” podria fer refe­rèn­cia al sexis­me, el racis­me i l’ho­mo­fò­bia de gran part de la socie­tat, men­tre que el “Púdic” al·ludeix a aspec­tes ocults, màgics i mis­te­rio­sos de les seues obres”, ha mati­sat.

L’ar­tis­ta s’a­pro­pia en les seues instal·lacions d’e­le­ments com ara lla­pis, pelui­xos o coixins i tei­xits com ara lla­nes, teles o cor­des, vin­cu­lats amb l’as­pec­te feme­ní, la qual cosa l’ha situat en plan­te­ja­ments femi­nis­tes; una eti­que­ta que la matei­xa Annet­te Mes­sa­ger rebut­ja. “No m’a­gra­den les expo­si­cions de dones artis­tes, evi­te par­­ti­­ci­­par-hi per­què és com si ens fica­ren en un nou gue­to. Jo vull expo­sar amb bons artis­tes, ja siguen homes o dones, o trans­se­xuals; no m’a­gra­den les cate­go­ries”, afir­ma con­tun­dent.

Mes­sa­ger per­tany a la gene­ra­ció con­vul­sa de Maig de 1968, amb la qual com­par­teix l’ac­ti­tud crí­ti­ca i que reco­neix com “un movi­ment molt impor­tant”. En aquest sen­tit, l’ar­tis­ta ha assen­ya­lat que “en con­tra­po­si­ció amb el lema de Maig del 68 de «Prohi­bit prohi­bir», ara vivim en una socie­tat ple­na de prohi­bi­cions. Som menys lliu­res que fa vint anys. Ara està prohi­bit enve­llir i d’a­cí a poc esta­rà prohi­bit morir. No obs­tant això, l’art con­ti­nua sent un àmbit de lli­ber­tat”, ha postil·lat.

Les obres de l’ex­po­si­ció gene­ren habi­ta­cions i grups temà­tics en un reco­rre­gut que evi­ta la linea­li­tat, “pas­sant de les obres més biga­rra­des a les més sen­zi­lles”, segons ha comen­tat el direc­tor i comis­sa­ri de la mos­tra, que inclou instal·lacions com “Motion/Émotion” (2010–12), uns cava­llets de fira en movi­ment dels quals pen­gen objec­tes com un tutú entre­llaçat amb una perru­ca, o “Slee­ping dee­pred” (2018), l’o­bra més recent que s’ha mos­trat en l’I­VAM, un sac de dor­mir encoi­xi­nat que ens recor­da els seus dibui­xos d’ú­ters.

El dijous 5 de juliol, a les 19 hores, l’ar­tis­ta con­ver­sa­rà amb la crí­ti­ca d’art Éli­sa­beth Lebo­bi­ci, i a les 20 hores rebrà el Pre­mi Julio Gon­zá­lez de mans del con­se­ller de Cul­tu­ra, Vicent Mar­zà, abans d’i­nau­gu­rar ofi­cial­ment la mos­tra.