L’exposició s’emmarca en el Festival Internacional de Fotografia i Debat, ‘ValenciaPhoto’, i destaca pel seu compromís social.

 

 El Con­sor­ci de Museus de la Comu­ni­tat Valen­cia­na (CMCV) arran­ca la tem­po­ra­da expo­si­ti­va en el Cen­tre del Car­me de Cul­tu­ra Con­tem­po­rà­nia de Valèn­cia (CCCC) amb una mos­tra foto­grà­fi­ca amb fons del Museu d’Art Con­tem­po­ra­ni Vicen­te Agui­le­ra Cer­ni (MACVAC) de Vila­fa­més, en les quals s’inclouen obres de Josep Renau, Robert Capa, Hen­ri Car­­tier-Bre­s­­son, Andy Warhol o el valen­cià Anzo.

‘El com­pro­mís foto­grà­fic’ s’inaugura el diu­men­ge 22 de setem­bre i s’emmarca en el Fes­ti­val Inter­na­cio­nal de Foto­gra­fia i Debat, ‘Valen­ciaPho­to’, que se cele­bra a Valèn­cia fins al 5 de gener.

Esta selec­ció dels fons foto­grà­fics del MACVAC, comis­sa­ria­da per Nico­lás Llo­rens, direc­tor de ‘Valen­ciaPho­to’, des­ta­ca per la seua denún­cia social, tret de tota la col·lecció del Museu de Vila­fa­més, i es podrà con­tem­plar fins al 8 de des­em­bre.

Les foto­gra­fies com­pre­nen des del pri­mer terç del segle XX fins a l’actualitat. Un viat­ge a tra­vés del temps i de gene­ra­cions de fotò­grafs, units per la bus­ca comu­na per invo­lu­crar l’espectador a tra­vés de la seua mira­da com­pro­me­sa.

Durant l’acte de pre­sen­ta­ció, Llo­rens ha asse­gu­rat que esta expo­si­ció “gira entorn de la moder­ni­tat, que come­nça en la Il·lustració i fina­litza a mit­jan segle XX. En l’art, la moder­ni­tat s’ha carac­te­ritzat per l’aparició de les avant­guar­des, per la seua visió crí­ti­ca i com­pro­me­sa, bus­cant can­vis socials a par­tir de la bus­ca de noves for­mes d’expressió”, ha expli­cat. “Pre­ci­sa­ment, la foto­gra­fia, des de la seua inven­ció, és un mit­jà amb gran capa­ci­tat per a pro­vo­car can­vis i gene­rar cons­cièn­cia en la socie­tat”, ha afe­git.

Presència d’artistes imprescindibles

La mos­tra reunix obres d’artistes impres­cin­di­bles de la foto­gra­fia i les avant­guar­des del segle XX, com ara Josep Renau, Robert Capa, Hen­ri Car­­tier-Bre­s­­son, Man Ray, Andy Warhol o el valen­cià Anzo, així com de jóvens artis­tes en actiu, Vic­to­ria Diehl o Mari­na Var­gas.

Josep Renau, pre­sent amb les seues obres ‘El gran capi­tal’ (1976–77) i ‘Mami­ta Yunai’ (1967), és un dels pre­cur­sors del car­te­llis­me, el foto­mun­tat­ge i el mura­lis­me. Pin­tor i teò­ric de l’art, en dis­seny grà­fic va intro­duir nove­tats com l’ús de l’aerògraf. Des­prés de dei­xar arre­re la seua eta­pa com a artis­ta déco, es va sub­mer­gir en les pri­me­res avant­guar­des del segle XX, i es va situar com a cap visi­ble a Espan­ya de movi­ments com el cons­truc­ti­vis­me rus i el dadais­me ale­many.

Robert Capa i Hen­ri Car­­tier-Bre­s­­son, fun­da­dors de la míti­ca agèn­cia Mag­num Pho­tos, i con­si­de­rats els pares del foto­pe­rio­dis­me, estan pre­sents en la mos­tra amb les obres: ‘Comiat de les Bri­ga­des Inter­na­cio­nals’ (1938) i ‘Fune­rals de l’actor de kabu­ki: Dan­yu­ro’ (1965), res­pec­ti­va­ment.

Capa és con­si­de­rat el corres­pon­sal grà­fic de gue­rra més impor­tant del segle XX. Coin­ci­dint amb la Gue­rra Civil espan­yo­la, es va tras­lla­dar a Espan­ya. Durant la con­te­sa va roman­dre sem­pre en pri­me­ra línia. En el front de Còr­do­va va pren­dre una de les ins­tan­tà­nies per les quals va ser mun­dial­ment cone­gut: ‘Mort d’un mili­cià’ (1936).

Per la seua ban­da, Car­­tier-Bre­s­­son va diver­si­fi­car la docu­men­ta­ció dels con­flic­tes bèl·lics, com ara la Gue­rra Civil espan­yo­la i la Sego­na Gue­rra Mun­dial, amb temes variats, com la mort de Mahat­ma Ghan­di. Influït pel Surrea­lis­me, va tin­dre l’oportunitat de retra­tar els grans per­so­nat­ges del segle com Picas­so, Marie Curie o Ernes­to Gue­va­ra, a més de ser el pri­mer fotò­graf a expo­sar en el Museu del Lou­vre de París.

Emma­nuel Rad­nitzky, o Man Ray, va ser pin­tor, escul­tor, va cul­ti­var el cine i va ser pio­ner de la foto­gra­fia abs­trac­ta. Junt amb els dadais­tes Duchamp i Pica­bia, va crear el dadà novaior­qués. Promp­te es va aliar amb el surrea­lis­me, en el qual va poder plas­mar les seues obres de dones fatals, els seus nus i els jocs de dobles lec­tu­res. Darre­re de cada imat­ge hi ha una idea i, en este sen­tit, Man Ray tam­bé va tre­ba­llar l’art con­cep­tual. Els seus retrats van ser molt apre­ciats en l’època. En la mos­tra s’exposa ‘Retrat de Nana Win­ding’ (1926).

La lito­gra­fia de ‘Jimmy Car­ter II’, d’Andy Warhol, és una altra de les obres que s’exposen en el CCCC. El pio­ner del Pop-Art va acon­se­guir amb els seus retrats con­ver­tir per­so­nat­ges públics en ico­nes de la cul­tu­ra de mas­ses, com és el cas del pre­si­dent dels Estats Units.

José Iran­zo, cone­gut amb el pseu­dò­nim d’Anzo i nas­cut a Almo­ne­sir (Ala­cant) en 1931, és un dels intro­duc­tors del Pop-Art a Espan­ya. Pin­tor, dis­sen­ya­dor i escul­tor, va par­ti­ci­par de les noves ten­dèn­cies figu­ra­ti­ves que es van ini­ciar en la dèca­da dels sei­xan­ta. Per­tan­yent al movi­ment Estam­pa Popu­lar de Valèn­cia o rela­cio­nat amb els reno­va­dors de l’art valen­cià, Equi­po Cró­ni­ca, les seues com­po­si­cions geo­mè­tri­ques deri­ven cap al llen­guat­ge Pop-Art.

La seua sèrie ‘Aïlla­ments’, de la qual es pre­sen­ta l’obra ‘Núm.11’ en l’exposició, mos­tra la seua inquie­tud per repre­sen­tar l’home con­tem­po­ra­ni aïllat, atra­pat en el món de les noves tec­no­lo­gies. Les obres d’Anzo reflec­ti­xen la pèr­dua de sen­tit de l’home i de la seua iden­ti­tat.