La crea­do­ra és Pre­mi Nacio­nal de Foto­gra­fia i Pre­mi Prin­ce­sa d’Astúries.

L’Ins­ti­tut Valen­cià d’Art Modern (IVAM) ha pre­sen­tat l’exposició «Apo­teo­sis Now», un pro­jec­te de la fotò­gra­fa ala­can­ti­na Cris­ti­na de Mid­del que reunix 252 imat­ges dis­po­sa­des com una ‘explo­sió foto­grà­fi­ca’ en la gale­ria 6 del museu. La pre­sen­ta­ció de la mos­tra ha comp­tat amb la par­ti­ci­pa­ció de la secre­tà­ria auto­nò­mi­ca de Cul­tu­ra, Mar­ta Alon­so; la direc­to­ra de l’IVAM, Blan­ca de la Torre; el comis­sa­ri de l’exposició Iván de la Nuez; i l’artista Cris­ti­na de Mid­del (Ala­cant, 1975).

La secre­tà­ria auto­nò­mi­ca de Cul­tu­ra ha des­ta­cat que de Mid­del és “una de les crea­do­res més relle­vants de la foto­gra­fia con­tem­po­rà­nia inter­na­cio­nal” amb una “tra­jec­tò­ria extra­or­di­nà­ria”, que inclou reco­nei­xe­ments com el Pre­mi Nacio­nal de Foto­gra­fia en 2017 i, més recent­ment, el Pre­mi Prin­ce­sa d’Astúries com a pre­si­den­ta de l’Agència Mag­num. És con­si­de­ra­da una artis­ta pio­ne­ra que ha con­tri­buït a defi­nir el llen­guat­ge del foto­pe­rio­dis­me modern.

L’exposició, que s’exhibirà en el Cen­tre Julio Gon­zá­lez del 21 de maig al 12 d’octubre, és un pro­jec­te espe­cí­fic per a l’IVAM que reunix 252 foto­gra­fies de dis­tint for­mat. “A dife­rèn­cia d’exposicions ante­riors de l’artista, ací l’allau visual de Cris­ti­na de Mid­del no s’organitza en sèries, sinó que estan dis­po­sa­des com si es trac­ta­ra d’una explo­sió foto­grà­fi­ca o d’una cata­rac­ta”, ha expli­cat Blan­ca de la Torre.

Iván de la Nuez ha apun­tat que el títol d’‘Apoteosis Now’ no és un sim­ple joc de para­ules. Davant de l’apocalipsi, l’apoteosi té una potèn­cia del pos­si­ble, d’obrir-nos una fines­tra per a refle­xio­nar sobre la satu­ra­ció d’imatges actual. “Tam­bé fa refe­rèn­cia a la tra­ca final, a la mas­cle­tà, al final apo­teò­sic”, ha rema­tat Cris­ti­na de Mid­del sobre l’exposició que mos­tra “tot alho­ra” al mateix temps. “L’única con­ces­sió que faig a la salut men­tal del públic és que les foto­gra­fies estan orde­na­des per colors. Tota la res­ta està dis­sen­yat i pen­sat per­què no tin­ga cap con­ne­xió”, ha sen­ten­ciat.

El públic que s’acoste fins a la sala es tro­ba­rà amb un gran colla­ge del mateix tre­ball de l’artista en el qual no hi ha un fil con­duc­tor, ni temes, ni seqüèn­cies. “Ni tan sols hi ha pen­ja­da una foto en paral·lel a una altra per a gene­rar eixa con­fu­sió”, ha rela­tat de Mid­del. L’objectiu, segons les seues para­ules, és “acti­var el sen­tit crí­tic” de l’audiència i qües­tio­nar la sobre­sa­tu­ra­ció d’imatges actual.

“Tenia mol­tes ganes de dei­xar de tre­ba­llar con­tant his­tò­ries, ja hi ha mol­ta gent con­­tant-me his­tò­ries. De sob­te, fins i tot el xam­pú té un relat i una narra­ti­va, tot és narra­ti­va i has de con­tro­lar el relat. Estic un poc can­sa­da del relat, neces­si­te parar-me a pen­sar”, ha mani­fes­tat Cris­ti­na de Mid­del sobre l’exposició en la qual ha recu­pe­rat foto­gra­fies que s’havien que­dat “òrfe­nes de pro­jec­tes, encà­rrecs o viat­ges”. “M’agrada retor­nar a la foto­gra­fia una dimen­sió no uti­li­tà­ria”, ha des­ta­cat.