[vc_row full_width_row=“true”][vc_column][vc_column_text]El Cen­tre Cul­tu­ral La Nau de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia rebrà, el dijous 27 de maig, a les 18 hores, Sole Gómez, can­tant, com­po­si­to­ra, lle­tris­ta i pro­duc­to­ra musi­cal. La con­fe­rèn­cia, titu­la­da “Dones de músi­ca”, se cele­bra­rà al Para­nimf i esta­rà pre­sen­ta­da per la  vice­rec­to­ra de Cul­tu­ra i Esport de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia, Ester Alba.

 

Sole Gimé­nez par­la­rà sobre els seus últims tre­balls, en els quals la seua inten­ció va més enllà del fet mera­ment musi­cal, per­què hi expo­sa algun dels pro­ble­mes de gène­re que hi ha en la músi­ca. La con­fe­rèn­cia és gra­tuï­ta i reque­reix ins­crip­ció a tra­vés d’aquest enllaç: https://events.fundacio.es/e/660/conferencia-mujeres-de-musica

“Dones de músi­ca” és un pro­jec­te rei­vin­di­ca­tiu que par­la de mol­tes de les dones crea­do­res que van obrir pas en el difí­cil camí de la músi­ca i d’altres que, anys des­prés, en van aga­far el tes­ti­mo­ni. És un pro­jec­te de dos dis­cos i una gira en què sonen cançons de dife­rents èpo­ques, paï­sos i estils, però amb un nexe comú: el de la dona crea­do­ra, el talent feme­ní, his­tò­ri­ca­ment inju­riat, fins i tot silen­ciat, però que amb el pas del temps està ocu­pant per fi l’espai que es mereix.

Aquest tre­ball es fa en honor a aque­lles que van obrir les por­tes i es van anar colant de pun­te­tes en la músi­ca, a les que es van atre­vir a can­tar mal­grat els pre­ju­di­cis, a les pri­me­res que van estu­diar músi­ca amb l’ajuda d’aquells homes que van veu­re en elles un talent únic i els van aju­dar a bri­llar en un món qua­si tan­cat al seu talent. A les que es van enfron­tar a tot i a tots, van creu­re en el seu som­ni, en si matei­xes i van supe­rar tots els obs­ta­cles per arri­bar a enllue­r­­nar-nos amb les seues cançons, la seua músi­ca i la belle­sa que hi ha en elles.

La con­fe­rèn­cia s’emmarca en el cicle ‘Dones crea­do­res’ de la pro­gra­ma­ció de l’Escola  Euro­pea Lluís Vives, i comp­ta amb la col·laboració de la Uni­tat d’Igualtat de la Uni­ver­si­tat. L’Escola  Euro­pea de Pen­sa­ment Lluís Vives és un pro­jec­te cul­tu­ral, impul­sat des del Vice­rec­to­rat de Cul­tu­ra i Esport i amb la ges­tió de la Fun­da­ció Gene­ral de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia, que es con­fi­gu­ra com un espai per a la refle­xió i el debat par­ti­ci­pa­tiu i crí­tic sobre els assum­ptes d’actualitat. L’Escola comp­ta amb la par­ti­ci­pa­ció d’altres actors de l’administració públi­ca i de la socie­tat civil: Pre­si­dèn­cia de la Gene­ra­li­tat, Ajun­ta­ment de Valèn­cia, Con­se­lle­ria de Trans­pa­rèn­cia i d’Educació, Inves­ti­ga­ció, Cul­tu­ra i Esport, Aca­dè­mia Valen­cia­na de la Llen­gua, Ins­ti­tu­ció Alfons el Mag­nà­nim i Cai­xa Popu­lar.

 

Sole Giménez

Va nài­xer a París, va créi­xer a Iecla i es va esta­blir a Valèn­cia en arri­bar a la uni­ver­si­tat. Des de molt menu­da va mos­trar un gran inte­rés per la músi­ca i amb tan sols nou anys va come­nçar a com­pon­dre les seues pri­me­res cançons. Amb 11 anys va entrar a for­mar part d’un cor de xique­tes en el qual des­ta­cà com a solis­ta ben aviat.

L’any 1983, amb vint anys i estu­diant de Belles Arts en la Uni­ver­si­tat de Sant Car­les (Valèn­cia), emprén una nova aven­tu­ra musi­cal: la for­ma­ció el grup Pre­sun­tos Impli­ca­dos, en el qual des­en­vo­lu­pà gran part de la seua carre­ra artís­ti­ca com a can­tant, auto­ra i com­po­si­to­ra durant els vint-i-tres anys en què fou part impres­cin­di­ble d’aquesta for­ma­ció.

Al llarg d’aquells anys va con­tri­buir a l’èxit del grup amb tex­tos inobli­da­bles com el de la cançó «Como hemos cam­bia­do», qua­si un him­ne per a tota una gene­ra­ció. Va com­pon­dre temes tan emble­mà­tics com «Alma de blues» o «Mi peque­ño teso­ro», entre molts altres, que van aju­dar a posi­cio­nar Pre­sun­tos Impli­ca­dos en el punt més alt del pano­ra­ma musi­cal.

L’any 2006, Sole Gimé­nez deci­dí con­ti­nuar la seua carre­ra musi­cal en soli­ta­ri i va con­so­li­dar l’estil i la per­so­na­li­tat en cadas­cun dels 10 dis­cos que ha edi­tat fins avui, de mar­ca incon­fu­si­ble, i que l’han afer­ma­da com a intèr­pret i auto­ra entre el públic espan­yol i lla­ti­noa­me­ri­cà. Els seus últims tre­balls supo­sen una pre­sa de cons­cièn­cia del paper dels rols que s’atorguen tant a homes com a dones. Sole Gimé­nez va més enllà dels pre­ju­di­cis: per­met que ells mos­tren la seua sen­si­bi­li­tat (Los hom­bres sen­si­bles, 2017) i dona veu i visi­bi­li­tat a les dones crea­do­res; així, reco­neix la fal­ta d’oportunitats que la dona ha tin­gut per a fer músi­ca. Tot açò ho expo­sa en un reper­to­ri molt cone­gut en el qual la majo­ria de les auto­res són des­co­ne­gu­des per al gran públic, amb el lla­nça­ment de Dones de músi­ca, vol. 1 (2019) i Dones de músi­ca, vol. 2, (2021).

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]