La pascua valenciana, per Lluís Bertomeu

Els valencians, a més de diferenciarnos per fi amb el calendari electoral propi estrenant-nos este mes amb les primeres eleccions autonòmiques singulars, des de sempre hem celebrant una Setmana Santa i una Pasqua ben diferenciada. Mentres a la resta del país tenen festa tota la setmana sencera des del Diumenge de Rams a la Pasqua de Resurreció, la Comunitat Valenciana comença la seua commemoració sacra el Dijous Sant acabant-la el Dilluns de Pasqua. Una fita més de la nostra ideosincràsia particular.

I per enfortir més la nostra identitat, focalitzem la nostra personalitat amb la tradició gastronòmica més acusada. Per esta època tenim la inigualable Mona de Pasqua. Els valencians encara fem les Mones de Pasqua com es feien tradicionalment: és a dir, amb una massa fermentada i ous durs. La massa s’assembla un poc al brioix encara que no és exactament el mateix. Tota una senya d’identitat.

Antigament, la Mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això en mot llocs es fa o s’acompanya d’embotits com la sobrassada, o la llonganissa de Pasqua, una llonganissa molt prima i seca. La Mona la regalaven els padrins als seus fillols i tenia tants ous com anys tenia el xiquet. La tradició durava fins que este feia la Comunió. Boniques costums que no hauríem de deixar perdre mai.

El número d’ous o el fet que siga el padrí l’únic que et pot regalar la Mona, no crec que es conserve en molts llocs. Ara acostumen a tindre un ou i te la pot regalar qualsevol persona, un oncle, la teua iaia o qualsevol amic de la família que pense en els més menudets de la casa. Això sí, la comercialització del producte ho ha fet ben accesible i popularitzat… coses de les grans superficies i les cadenes de distribució. Però com una Mona feta al forn del teu barri o poble, no trobaràs res paregut.

La Pasqua Valenciana representa tot un seguit de tradicions ben arrelades a esta terra nostra: les eixides al camp estrenant espardenyes pasqüeres, volar el catxirulo i berenar la nostra Mona… deixant l’ou per a l’últim moment… com també era típic trencar-li’l al front de qui se’ns posava per davant. I tot això previ a la celebració de Sant Vicent Ferrer, patró de tot el Regne, el següent dilluns després de Pasqua. Coses nostres, coses de valencians.

Valencia City
Valencia City

El pulso de la ciudad

No Comments Yet

Leave a Reply

Your email address will not be published.