La sego­na edi­ció del fes­ti­val Volu­mens que se cele­bra­rà, amb el suport del Con­sor­ci de Museus de la Comu­ni­tat Valen­cia­na, els prò­xims 28 i 29 de setem­bre al Cen­tre del Car­me Cul­tu­ra Con­tem­po­rà­nia (amb entra­da gra­tuï­ta fins a com­ple­tar afo­ra­ment), con­ver­ti­rà Valèn­cia en un labo­ra­to­ri d’experimentació en què l’electrònica i els visuals con­viuen per a acon­se­guir una expe­rièn­cia musi­cal immer­si­va.

Des­prés de les con­fir­ma­cions d’Oscar Mule­ro, que pre­sen­ta­rà per pri­me­ra vega­da a Valèn­cia el seu acla­mat tre­ball “Mono­chro­me”; del fran­cés Kang­ding Ray en for­mat live A/V junt amb l’artista Mar­ti­nov­na, que ofe­ri­rà en pri­mí­cia “Hyper Opal Man­ti”; de l’hipnotisme musi­cal de Suso Saiz, acom­pan­yat a les visuals per Ser­gi Palau, i dels valen­cians Güi­ro Meets Rús­sia, amb els seus bri­llants pai­sat­ges atmos­fè­rics, el Fes­ti­val Inter­na­cio­nal Audio&Visual Volu­mens suma fins a 15 noms més al seu car­tell.

Un car­tell mar­cat per una impor­tant pre­sèn­cia feme­ni­na amb les actua­cions de Mar­ti­nov­na, Julia Pé, Eva Mel­keis, Lia­na Gua­da­ño (Los Puzz­le), Lucía Gea i Lola Mar­co.

Més de 20 artis­tes i més de 18 hores d’experiència audio­vi­sual que es com­ple­ten amb el taller Mini­lab per a xiquets, a càrrec de l’escola Mille­nia, d’iniciació a DJ pro­fes­sio­nal; l’Audition amb Suso Saiz, i la xarra­da “Cièn­cia i Art”.

Amb aques­ta sego­na edi­ció, el fes­ti­val Volu­mens es con­so­li­da com una expe­rièn­cia sen­so­rial, en què els ele­ments visuals i musi­cals s’entrellacen per a pro­duir un dià­leg artís­tic que dona vida a noves for­mes d’expressió.

El car­tell inclou més de 20 artis­tes nacio­nals i inter­na­cio­nals repar­tits en dos espais: la Sound Room (el Claus­tre Renai­xen­tis­ta) i l’AV Room (la sala Refec­to­ri), cosa que reafir­ma el Cen­tre del Car­me Cul­tu­ra Con­tem­po­rà­nia com a seu del fes­ti­val Volu­mens i com a espai d’experimentació artís­ti­ca inter­dis­ci­pli­nà­ria. El seu caràc­ter monu­men­tal, situat en un antic con­vent, li apor­ta, a més, un valor patri­mo­nial a la tro­ba­da i ser­veix de con­tra­punt a aques­ta expe­rièn­cia audio­vi­sual.

Pro­pos­tes audio­vi­suals

L’abisme mono­crom d’Oscar Mule­ro, el sos­tre emo­cio­nal del fran­cés Kang­ding Ray, l’hipnotisme musi­cal visual de Suso Saiz i Ser­gi Palau, i els pai­sat­ges atmos­fè­rics dels valen­cians Güi­ro Meets Rus­sia se sumen a un car­tell d’artistes inter­na­cio­nals i nacio­nals que mos­tra­ran arris­ca­des i noves pro­pos­tes que trans­cen­dei­xen els for­mats clàs­sics dins els camps de la crea­ció sono­ra i visual.

STM és un pro­jec­te d’investigació en col·laboració con­tí­nua de Luis Sanz i Nicu­lin Baran­dun que dona com a resul­tat una sèrie de tre­balls sobre físi­ca quàn­ti­ca. Ele­ments indi­vi­si­bles que donen for­ma a una escul­tu­ra de l’espaitemps que es tra­dueix en una expe­rièn­cia sen­so­rial. Un viat­ge inde­ter­mi­nat amb les seues prò­pies lleis i prin­ci­pis natu­rals que es des­ple­guen davant dels ulls de l’espectador.

Mau­ri­zio Mar­ti­nuc­ci (àlies TeZ) és un artis­ta inter­dis­ci­pli­na­ri ita­lià i inves­ti­ga­dor inde­pen­dent que viu i tre­ba­lla a Ams­ter­dam. En els últims anys, la seua inves­ti­ga­ció s’ha estés a la inven­ció i crea­ció d’estructures arqui­tec­tò­ni­ques espe­cí­fi­ques i mèto­des no con­ven­cio­nals de pro­pa­ga­ció de llum i so per a millo­rar la immer­sió i la per­cep­ció mul­ti­sen­so­rial.

Amb l’última reen­car­na­ció com a DEATHVOX, el músic danés Kris­tian Wes­ter­gaard sig­na el seu pro­jec­te més bru­tal i vis­ce­ral fins hui. Amb DEATHVOX, Wes­ter­gaard des­ca­rre­ga una mes­cla desa­fia­do­ra de gène­res, rit­mes hip­nò­tics i tex­tu­res.

Per a la crea­ció del direc­te, Wes­ter­gaard uneix for­ces amb el seu habi­tual col·laborador, l’artista visual txec PAST VIDEO (Petr Rimsky). Junts creen un espec­ta­cle amb la mira­da posa­da en el futur del tecno i en les pos­si­bi­li­tats de les tec­no­lo­gies d’avantguarda a l’hora de plan­te­jar noves pro­pos­tes audio­vi­suals. Pro­jec­cions immer­si­ves en com­bi­na­ció amb il·luminació i grà­fics 3D, sin­cro­nitza­des en temps real amb l’àudio, al ser­vei de màxim impac­te sonor i visual.

Direc­tes carre­gats de músi­ca IDM, tecno i exqui­si­tat musi­cal

Otro és un pro­jec­te que expres­sa la inquie­tud, tan actual, per la rela­ció pro­ble­mà­ti­ca entre el que és comer­cial i el que és expe­ri­men­tal, ara ano­me­nat “under­ground” o “avant­guar­dis­ta”. El seu disc debut, Be, publi­cat amb el segell espan­yol Sweat Tas­te, defi­nit per la revis­ta TIU com “16 minuts i 33 segons en 11 talls de tran­si­cions espec­ta­cu­lars, l’obertura del qual podria ser el come­back de Salem i en el tan­ca­ment del qual orbi­ten aspec­tes d’Arca dei­­xant-se endur per qual­se­vol artis­ta de gri­me’”.

Los Puzz­le està for­mat per la pare­lla artís­ti­ca i sen­ti­men­tal inte­gra­da per Lia­na Gua­da­ño i Simón Escu­de­ro, acti­vis­tes molt inte­grats en l’escena elec­trò­ni­ca madri­len­ya des de l’any 1999. Pre­sen­ta­ran un direc­te que reflec­teix la seua madu­re­sa musi­cal. Una acti­tud repo­sa­da però efec­ti­va i una arqui­tec­tu­ra sono­ra que fuig de con­ven­cio­na­lis­mes els por­ta a tro­bar una defi­ni­ció prò­pia del dis­curs emo­cio­nal que és Puzz­le: una obra que no pas­sa des­aper­ce­bu­da i que per­du­ra en la memò­ria dels que ja els han gau­dit als esce­na­ris.

A finals dels 90, Die­go come­nça a recó­rrer als plats, i, qua­si alho­ra, s’interessa tam­bé pel món de la pro­duc­ció. En el seu pro­jec­te Promising/Youngster, dona eixi­da als seus tre­balls més allun­yats (enca­ra que no llun­yans) de la pis­ta de ball. En els seus direc­tes es pot espe­rar una pro­gres­sió rít­mi­ca que va des de patrons més horitzon­tals com down­tem­po o IDM, cap a un híbrid hou­se, tecno i acid a bai­xes revo­lu­cions. Tot això execu­tat amb múl­ti­ple ins­tru­men­ta­ció hard­wa­re.