El cicle s’inicia hui dijous amb la pro­jec­ció de “La mujer sin ros­tro”.

La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na, en col·laboració amb la Set­ma­na Inter­na­cio­nal de Cine de Valla­do­lid (Semin­ci), pre­sen­ta la sego­na edi­ció del cicle “Memò­ria i uto­pia”, una de les sec­cions més recents del fes­ti­val val·lisoletà. El cicle està for­mat per una selec­ció de set pel·lícules obli­da­des, cen­su­ra­des, per­du­des i fins i tot des­truï­des i recu­pe­ra­des recent­ment grà­cies a pro­ces­sos de res­tau­ra­ció i con­ser­va­ció fets des de dife­rents llocs del món. Mol­tes es pro­jec­ten per pri­me­ra vega­da a Valèn­cia. Este cicle rei­vin­di­ca i realça la impres­cin­di­ble labor de les fil­mo­te­ques en la con­ser­va­ció i difu­sió de la his­tò­ria del cine; tas­ques que impli­quen una rees­crip­tu­ra d’eixa his­tò­ria en recu­pe­rar títols que han estat al mar­ge del cànon impe­rant de la seua èpo­ca.

El cicle s’inicia hui dijous, a les 20:00 hores, amb la pro­jec­ció de La mujer sin ros­tro (1947) de Gus­taf Molan­der, en una còpia res­tau­ra­da per l’Institut Suec de Cine. Es trac­ta d’un dra­ma poli­cíac escrit en col·laboració amb Ing­mar Berg­man, que retra­ta un trian­gle amo­rós en temps de la Sego­na Gue­rra Mun­dial i intro­duïx per­so­nat­ges feme­nins ava­nçats al seu temps. La pel·lícula tam­bé abor­da temes molt con­tro­ver­tits per al cine dels anys qua­ran­ta com la infi­de­li­tat con­ju­gal, el suï­ci­di o els abu­sos sexuals.

Més cine­ma

El diu­men­ge 5 de gener, a les 20:00 hores, i el dimarts 7 de gener, a les 18 hores, La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na pro­jec­ta La negra Angus­tias (1949), diri­gi­da per Matil­de Lan­de­ta i basa­da en la novel·la homò­ni­ma de Fran­cis­co Rojas Gon­zá­lez, la pri­me­ra obra sobre la Revo­lu­ció Mexi­ca­na pro­ta­go­nitza­da per una dona. Es pro­jec­ta en còpia res­tau­ra­da per la Cine­te­ca Nacio­nal de Mèxic. Lan­de­ta ofe­rix en la seua pel·lícula el retrat d’Angustias Farre­ra, una pas­to­ra del sud de More­los que fuig a la mun­tan­ya i es con­ver­tix en líder revo­lu­cio­nà­ria, des­prés de negar-se a supor­tar els abu­sos dels seus veïns. La sego­na ses­sió del dimarts 7 de des­em­bre serà pre­sen­ta­da al públic de la sala Ber­lan­ga per Àurea Ortiz, tèc­ni­ca de Pro­gra­ma­ció de la Fil­mo­te­ca Valen­cia­na.

D’altra ban­da, el dimarts 7 de gener, a les 20:00 hores, i el dime­cres 15 de gener, a les 18:00 hores, es pro­jec­ta Apa­ra­to vola­dor a baja alti­tud (2002) de la cineas­ta sue­ca Sol­veig Nord­lund, en còpia res­tau­ra­da per la Cine­ma­te­ca Por­tu­gue­sa. Basa­da en un con­te de ciè­n­­cia-fic­­ció de James G. Ballard, la pel·lícula és una dis­to­pia futu­ris­ta en la qual la raça huma­na està en vies d’extinció, ja que les dones ja no es volen que­dar emba­ras­sa­des per temor a ges­tar mutants, que des­prés són eli­mi­nats per les auto­ri­tats.

El diven­dres 10 de gener, a les 20:30 hores, i el dijous 16 de gener, a les 20:30 hores, La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na pro­jec­ta Un domin­go des­per­di­cia­do (1969), diri­gi­da per Draho­mí­ra Viha­no­vá. L’òpera pri­ma de Draho­mí­ra Viha­no­vá s’inscriu dins de la Nova Ona txe­cos­lo­va­ca per les seues tèc­ni­ques narra­ti­ves i el seu mun­tat­ge d’avantguarda. Pels seus pro­ble­mes amb la cen­su­ra no es va poder estre­nar en el seu país fins a 1990. Va ser recent­ment res­tau­ra­da per l’Arxiu Nacio­nal de Cine Txec. La pel·lícula és una apro­xi­ma­ció a l’anodina vida quo­ti­dia­na d’un sol­dat, que fun­cio­na com a sàti­ra social i metà­fo­ra de la situa­ció d’un país la lli­ber­tat i l’esplendor del qual cul­tu­ral pareix que han sigut fruit d’una llun­ya­na il·lusió: Arnost, un sol­dat el tre­ball del qual és man­tin­dre la segu­re­tat de Jose­fov, pas­sa un diu­men­ge de res­sa­ca fent les seues tas­ques de mane­ra ruti­nà­ria, per a tor­nar a embo­­rratxar-se a la nit en el bar a on tre­ba­lla Marie.

El diu­men­ge 19 de gener, a les 20:00 hores, i el dimarts 21 de gener, a les 18 hores, La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na pro­jec­ta The Sea­led Soil (1977), escri­ta i diri­gi­da per la cineas­ta i escrip­to­ra Mar­va Nabi­li, ope­ra pri­ma de la pri­me­ra dona ira­nia­na a diri­gir una pel·lícula en el seu país. Des­prés de qua­si cin­quan­ta anys, la pel·lícula tor­na a la pan­ta­lla gran grà­cies al tre­ball de res­tau­ra­ció digi­tal realitzat per l’Arxiu de Cine i Tele­vi­sió de la UCLA, a par­tir dels nega­tius ori­gi­nals en 16 mil·límetres. A l’Iran d’abans de la revo­lu­ció, una jove es nega a seguir el camí que li han impo­sat des­prés d’arribar a l’edat de casar-se. La per­sis­tent neces­si­tat d’independència de la jove pro­ta­go­nis­ta fa que la seua famí­lia es qües­tio­ne si es trac­ta d’un cas de pos­ses­sió demo­nía­ca, i reco­rren a un exor­cis­ta per­què l’allibere d’eixos pen­sa­ments i desit­jos inde­guts.

El dijous 23 de gener, a les 18:00 hores, i el diven­dres 24 de gener, a les 20:15 hores, La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na pro­jec­ta Naked Acts (1995), escri­ta i diri­gi­da per l’escriptora i perio­dis­ta Brid­gett M. Davis. L’única pel·lícula de Davis és un refe­rent del cine indie afro­ame­ri­cà i una obra fona­men­tal sobre la iden­ti­tat afro­ame­ri­ca­na i el seu lle­gat en el cine del segle XX. Tam­bé és un viat­ge per­so­nal a l’interior de la famí­lia i una crí­ti­ca a la indús­tria del cine sobre la seua explo­ta­ció del nu feme­ní. Cicely s’enfronta a la deci­sió d’explicar-li a sa mare que segui­rà amb la voca­ció fami­liar i debu­ta­rà en una pel·lícula inde­pen­dent. Tenint com a refe­rèn­cia la seua àvia, actriu de tea­tre, i sa mare, una estre­la del blax­ploi­ta­tion, la preo­cu­pa­ció de Cicely és que el direc­tor li ha adver­tit que hi ha una esce­na de nu.

Final­ment, el dime­cres 29 de gener, a les 18:00 hores, i el diven­dres 31 de gener, a les 20:00 hores, La Fil­mo­te­ca Valen­cia­na pro­jec­ta The Annihi­la­tion of Fish (1999), diri­gi­da per Char­les Bur­nett. Cen­su­ra­da i obli­da­da per les dis­tri­buï­do­res des­prés de la seua estre­na en el Fes­ti­val de Toron­to per cul­pa d’una demo­li­do­ra crí­ti­ca en Variety, la pel·lícula és una tra­gi­co­mè­dia pro­ta­go­nitza­da per Lynn Red­gra­ve i James Earl Jones sobre dos ancians que trac­ten de com­ba­tre la sole­dat i la malal­tia per a tro­bar un pro­pò­sit en els seus últims anys.