L’IVAM pre­sen­ta l’ex­po­si­ció Espan­ya. Avant­guar­da Artís­ti­ca i Reali­tat Social, 1936–1976, que por­ta el mateix títol que la cèle­bre expo­si­ció que es va pre­sen­tar en la Biennal de Venè­cia de 1976, la inten­ció prin­ci­pal de la qual era corre­gir la imat­ge que el règim fran­quis­ta havia donat de l’art espan­yol d’a­vant­guar­da en el con­text inter­na­cio­nal i evi­den­ciar com eixe avant­guar­dis­me “havia sigut mode­lat pel pro­cés d’u­na llui­ta ideo­lò­gi­ca”. La mos­tra que ara pre­sen­ta l’I­VAM reuneix 33 obres de la Col·lecció del museu d’ar­tis­tes com Pablo Picas­so, Joan Miró, Julio Gon­zá­lez, Josep Renau, Euse­bio Sem­pe­re, Anto­ni Tàpies, Anto­nio Sau­ra, Mon­ja­lés, Jor­di Tei­xi­dor, Equi­po Cró­ni­ca, Eduar­do Arro­yo, i Alber­to Cora­zón, que van for­mar part d’a­que­lla expo­si­ció his­tò­ri­ca.

“El día en que apren­dí a escri­bir con tin­ta” (1972) Equi­po Cró­ni­ca. Colec­ción del IVAM.

Es com­ple­ta amb tres maque­tes d’Andreu Alfa­ro i docu­men­ta­ció pro­ce­dent dels arxius de Josep Renau i Julio Gon­zá­lez en l’I­VAM, de l’Ar­chi­vio Sto­ri­co delle Arti Con­tem­po­ra­nee de Venè­cia, de la Fun­da­ció Miró de Bar­ce­lo­na, del Museu d’Art Con­tem­po­ra­ni Vicen­te Agui­le­ra Cer­ni de Vila­fa­més (MACVAC), de la famí­lia Fer­nán­dez Bras­so, així com dels artis­tes Gra­zia Emi­nent i Jor­di Tei­xi­dor, i dels crí­tics d’art Manuel Gar­cía i Tomàs Llo­rens. Con­si­de­rant el paper que van exer­cir Tomás Llo­rens, Manuel Gar­cía i alguns artis­tes valen­cians en el des­en­vo­lu­pa­ment d’Es­pan­ya. Avant­guar­da artís­ti­ca i reali­tat social. 1936–1976, no és estrany que en la Col·lecció de l’I­VAM es con­ser­ven prop de qua­ran­ta obres d’a­que­lles que es van poder inclou­re en la Biennal de Venè­cia de 1976, segons el llis­tat que apa­reix en el catà­leg. Aques­ta mos­tra, dins de la pro­gra­ma­ció de Casos d’Es­tu­di, té com a objec­tiu con­tex­tua­litzar eixe grup d’o­bres a tra­vés de la revi­sió d’u­na expo­si­ció que s’ha con­ver­tit en fona­men­tal per a com­pren­dre la pro­duc­ció artís­ti­ca en l’es­tat espan­yol durant el segle pas­sat i la mane­ra en què es va escriu­re el seu relat.

Més de qua­ran­ta anys des­prés, l’I­VAM gira la seua mira­da cap a la Venè­cia de 1976 per a refle­xio­nar sobre un esde­ve­ni­ment que va nài­xer sent his­tò­ria. El reco­rre­gut de l’ex­po­si­ció en la gale­ria 3 de l’I­VAM man­té l’or­dre que se li va donar en l’ex­po­si­ció del 76, amb les sec­cions: Imat­ges de la Gue­rra Civil, El Pave­lló del 1937, La derro­ta i l’e­xi­li, La recu­pe­ra­ció de l’a­vant­guar­da, Entre tes­ti­mo­niat­ge i lli­ber­tat: 1954–64, Zones del rea­lis­me: 1959–64, Art i com­pro­mís polí­tic: 1964- 72, Pin­tu­ra, crí­ti­ca, sig­ni­fi­ca­ció: 1967- 76 i “Hors-tex­­te”, i, a tra­vés de les rela­cions entre unes peces i unes altres, tex­tos i docu­men­ta­ció de l’è­po­ca, ofe­reix la pos­si­bi­li­tat de conéi­xer la lec­tu­ra que d’a­quei­xos fons con­crets del museu es va fer en una expo­si­ció que va deter­mi­nar una de les for­mes de rela­tar la his­tò­ria de l’art en l’es­tat espan­yol pro­duït en les qua­tre dèca­des que va durar la dic­ta­du­ra fran­quis­ta.