L’ IVAM recorda la Biennal de Venècia del 76

L’IVAM presenta l’exposició Espanya. Avantguarda Artística i Realitat Social, 1936-1976, que porta el mateix títol que la cèlebre exposició que es va presentar en la Biennal de Venècia de 1976, la intenció principal de la qual era corregir la imatge que el règim franquista havia donat de l’art espanyol d’avantguarda en el context internacional i evidenciar com eixe avantguardisme «havia sigut modelat pel procés d’una lluita ideològica«. La mostra que ara presenta l’IVAM reuneix 33 obres de la Col·lecció del museu d’artistes com Pablo Picasso, Joan Miró, Julio González, Josep Renau, Eusebio Sempere, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Monjalés, Jordi Teixidor, Equipo Crónica, Eduardo Arroyo, i Alberto Corazón, que van formar part d’aquella exposició històrica.

«El día en que aprendí a escribir con tinta» (1972) Equipo Crónica. Colección del IVAM.

Es completa amb tres maquetes d’Andreu Alfaro i documentació procedent dels arxius de Josep Renau i Julio González en l’IVAM, de l’Archivio Storico delle Arti Contemporanee de Venècia, de la Fundació Miró de Barcelona, del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC), de la família Fernández Brasso, així com dels artistes Grazia Eminent i Jordi Teixidor, i dels crítics d’art Manuel García i Tomàs Llorens. Considerant el paper que van exercir Tomás Llorens, Manuel García i alguns artistes valencians en el desenvolupament d’Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976, no és estrany que en la Col·lecció de l’IVAM es conserven prop de quaranta obres d’aquelles que es van poder incloure en la Biennal de Venècia de 1976, segons el llistat que apareix en el catàleg. Aquesta mostra, dins de la programació de Casos d’Estudi, té com a objectiu contextualitzar eixe grup d’obres a través de la revisió d’una exposició que s’ha convertit en fonamental per a comprendre la producció artística en l’estat espanyol durant el segle passat i la manera en què es va escriure el seu relat.

Més de quaranta anys després, l’IVAM gira la seua mirada cap a la Venècia de 1976 per a reflexionar sobre un esdeveniment que va nàixer sent història. El recorregut de l’exposició en la galeria 3 de l’IVAM manté l’ordre que se li va donar en l’exposició del 76, amb les seccions: Imatges de la Guerra Civil, El Pavelló del 1937, La derrota i l’exili, La recuperació de l’avantguarda, Entre testimoniatge i llibertat: 1954-64, Zones del realisme: 1959-64, Art i compromís polític: 1964- 72, Pintura, crítica, significació: 1967- 76 i «Hors-texte», i, a través de les relacions entre unes peces i unes altres, textos i documentació de l’època, ofereix la possibilitat de conéixer la lectura que d’aqueixos fons concrets del museu es va fer en una exposició que va determinar una de les formes de relatar la història de l’art en l’estat espanyol produït en les quatre dècades que va durar la dictadura franquista.

 

Valencia City

El pulso de la ciudad

No Comments Yet

Leave a Reply

Your email address will not be published.