La his­tò­ria ens par­la de cres­cu­des, des­bor­da­ments, inun­da­cions i tra­gè­dies, com en el pre­sent. Tenim memò­ria?

 

Pel seu inte­rès gene­ral, repro­duïm este arti­cle de l’his­to­ria­dor Vicent Bay­dal publi­cat al web de la revis­ta Lle­tra­fe­rit de l’edi­to­rial Dras­sa­na.

Dime­cres pri­mer pas­sat, ves­pra de sent Miquel archàn­gel, se esde­ven­gue­ren e·s dona­ren [sem­blants perills] per occa­sió del riu de Goda­la­viar, lo qual no és memò­ria d’hòmens que ven­gués tan gran”. “Per les mul­ti­pli­ca­cions d’aygües e gra­nea d’aquell, [el riu] espar­gí los seus raigs, ço és, la una par­ti­da que entrà en los valls de la ciu­tat [de Valèn­cia], e per los albe­llons entrà l’aygua del dit riu en la ciu­tat, per la qual cosa la ciu­tat fo expo­sa­da a perill de dirruir e ésser deser­ta; los altres raigs escam­pà per los ravals o subur­bis de la ciu­tat, en los quals molts alberchs ha ende­rro­quats” […] “Els dam­pnat­ges que la dita ciu­tat ha soferts e sos­ten­guts són molt inex­ti­ma­bles, e sig­ni­fi­car d’aquells seria pro­li­xi­tat d’escriptura, mas, en subs­tàn­cia, són aquests: que no (hi) ha hom en la ciu­tat ne en lo ter­me d’aquella que no sia par­ti­ci­pat e·s con­do­les­cha, no sens cau­sa, dels dits dam­pnat­ges. Una, per ço car molts e diver­ses alberchs són ende­rro­quats, altres esta­lo­nats, qui són en peryll de caer; altres, qui els alberchs e els béns qui en aquells havien recu­llits, ensemps han per­dut; altres, qui per dilu­vi del dit riu, qui per mul­ti­tud de les aygües plu­vials, han per­dut llurs vere­mes, paniçs, daçes, arroçs e altres esplets” […] “De les dites aygües no és memo­ria de sarrahins ne de cres­tians que fos­sen en la dita ciu­tat ne en son ter­me”.

La riua­da del Túria del 28 de setem­bre de 1328 va ser tan gran i tan des­truc­ti­va que les narra­cions docu­men­tals són diver­ses. Tam­bé dels enor­mes danys que cau­sà en les pobla­cions dels vol­tants de la Ram­bla de Poio, com XivaBun­yol o Xes­tal­gar, lla­vors habi­tats per musul­mans, i tam­bé en la seua desem­bo­ca­du­ra entorn de l’Albu­fe­ra. Pel que sem­bla, havia estat enca­ra molt més gran que les que en la tar­dor de 1321 i de 1304, “per l’ímpetu de les aigües del riu de Goda­la­viar” i tam­bé del Xúquer, havien moti­vat les pri­me­res decla­ra­cions de zona catas­trò­fi­ca que tenim docu­men­ta­des a les nos­tres terres: no deba­des, la Coro­na va con­ce­dir exemp­cions fis­cals gene­ra­litza­des durant diver­sos anys per a faci­li­tar la recu­pe­ra­ció dels afec­tats. Segu­ra­ment lla­vors, des de l’ocupació cris­tia­na de la ciu­tat per part de Jau­me I en 1238, noran­ta anys abans, no hi havia memò­ria d’un desas­tre tan gran, però les inun­da­cions catas­trò­fi­ques sí que havien estat recu­rrents des de temps pre­tè­rits.

Estan espe­cial­ment ben docu­men­ta­des en la ciu­tat de Valèn­cia, amb diver­ses riua­des que tra­ves­sa­ren l’urbs en èpo­ca roma­na i visi­gò­ti­ca, dei­­xant-hi pet­ja­da arqueo­lò­gi­ca, o amb l’enorme avin­gu­da que asso­là la medi­na islà­mi­ca en l’any 1088, que enca­ra recor­da­va l’historiador tuni­sià al-Kar­­da­­bus una cen­tú­ria i mit­ja des­prés. Segur que se’n pro­duï­ren més entre els segles XII i XIII, però la docu­men­ta­ció és escas­sa, i a par­tir de les esmen­ta­des de 1321 i 1328 el cro­nis­ta Fran­cesc Alme­la i Vives regis­trà més d’una des­ena de cres­cu­des, una vin­te­na de des­bor­da­ments i una quin­ze­na d’inundacions durant sis segles, fins a la gran riua­da de 1957, que pro­vo­cà un mínim de 81 morts. Cap gene­ra­ció de valen­tins ni de valen­cians –per­què pro­ble­mes sem­blants han afec­tat his­tò­ri­ca­ment els prin­ci­pals rius i pla­nu­res al·luvials del nos­tre país– s’ha lliu­rat d’estes cala­mi­tats, evi­dent­ment mar­ca­des en pri­mer ter­me pels con­di­cio­nants geo­grà­fics, pai­sat­gís­tics i cli­mà­tics del nos­tre entorn.

Però pareix men­ti­ra que en ple segle XXI con­ti­nuem sent inca­paços de reduir els danys cau­sats per estes avin­gu­des que sabem que més promp­te o més tard ens afec­ta­ran amb tota gra­ve­tat. Siga amb la DANA de 2021 que va afec­tar les loca­li­tats del Baix Segu­ra instal·lades en zones inun­da­bles i que va cau­sar 6 morts, des­prés d’un clar dei­xa­ment de fun­cions en la nete­ja i man­te­ni­ment de les ram­bles que a hores d’ara enca­ra con­ti­nua, o siga amb les apo­ca­líp­ti­ques plu­ges d’estos dies, que han pro­vo­cat des­enes de per­so­nes mor­tes en les con­ques del Magre i la matei­xa Ram­bla de Poio des­prés d’agafar-les total­ment des­pre­vin­gu­des, ¿de veri­tat que no podem fer res per mini­mitzar els danys de tals desas­tres natu­rals?

Estos dies estem sen­tint els nos­tres repre­sen­tants polí­tics i els mit­jans de comu­ni­ca­ció dir que esta DANA ha sigut “la més adver­sa del segle” i que “no té pre­ce­dents”, però no podem dir que no tenim memò­ria d’este pro­ble­ma estruc­tu­ral que ens afec­ta de mane­ra recu­rrent. Fa tres quarts de segle, fins i tot, la ciu­tat de Valèn­cia va pren­dre una deci­sió dràs­ti­ca i excep­cio­nal, des­viant el tram final d’un dels nos­tres rius més caba­lo­sos per a evi­tar sem­blants catàs­tro­fes. Però pareix que, entre riua­da i riua­da, entre com­mo­ció i com­mo­ció, sigam inca­paços de fer res més, d’abordar esta qües­tió com toca i d’estar extre­ma­da­ment sem­pre aler­ta, gover­ne qui gover­ne, per a fer front a una ame­naça que sabem que sem­pre esta­rà ahí. Tam­bé és hora d’exigir res­pon­sa­bi­li­tats a qui per­to­que, evi­dent­ment. No podem dir que no tenim memò­ria d’estes inun­da­cions: ben al con­tra­ri, és una memò­ria que tenim enfel­tri­da fins al moll de l’os, una memò­ria mil·lenària. I ja no callem, ni les pedres ni les per­so­nes.

Por­ta­da: Mul­ti­tud en les albe­re­de­tes dels Serrans obser­vant la cres­cu­da del Túria al seu pas per València en 1897 © Anto­nio García / Biblio­te­ca Valen­cia­na

Vicent Bay­dal (Valèn­cia, 1979) és edi­tor, his­to­ria­dor i cro­nis­ta ofi­cial de la ciu­tat de Valèn­cia. Ha publi­cat, entre altres lli­bres, Els valen­cians, des de quan són valen­cians?Valèn­cia no s’acaba maiDel Sénia al Segu­ra. Breu his­tò­ria dels valen­cians Matè­ria de Valèn­cia. Fets i per­so­nat­ges sor­pre­nents de la nos­tra his­tò­ria. 

Comparte esta publicación

amadomio.jpg

Suscríbete a nuestro boletín

Reci­be toda la actua­li­dad en cul­tu­ra y ocio, de la ciu­dad de Valen­cia