La cate­drà­ti­ca d’Història Moder­na de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia Isa­bel Morant dona­rà la con­fe­rèn­cia El segon sexe, de Simo­ne de Beau­voir, i el femi­nis­me con­tem­po­ra­ni, dime­cres que ve, 19 de febrer, a la Sala de Graus de la Facul­tat de Geo­gra­fia i His­tò­ria. Com el títol indi­ca, la con­fe­rèn­cia trac­ta­rà sobre el lli­bre que publi­cà l’escriptora i filò­so­fa fran­ce­sa en 1949, que s’ha con­ver­tit en un clàs­sic del femi­nis­me, i la seua influèn­cia en la quar­ta ona femi­nis­ta, en què ens tro­bem actual­ment. L’acte, orga­nitzat pel col·lectiu Alum­ni de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia, tin­drà lloc a les 18 hores. L’entrada serà gra­tuï­ta i limi­ta­da a les pla­ces que té la sala.

El segon sexe, de Simo­ne de Beau­voir, és un lli­bre essen­cial del movi­ment femi­nis­ta i per això es con­ti­nua lle­gint i inter­pre­tant setan­ta anys des­prés de la seua publi­ca­ció. En la con­fe­rèn­cia, Morant ana­litza­rà la his­tò­ria de l’obra, el con­text intel·lectual que el va ins­pi­rar, els traços essen­cials del pen­sa­ment de Beau­voir, la recep­ció que va tenir en la socie­tat fran­ce­sa del moment, en què va ser motiu d’un escàn­dol nota­ble, així com el reflex d’aquest en la socie­tat espan­yo­la i les lec­tu­res que se n’han fet amb pos­te­rio­ri­tat.

Con­ver­tit en una sort de mani­fest mun­dial per a l’emancipació de les dones, la màxi­ma més cèle­bre del lli­bre i que el femi­nis­me va fer seua en els anys 70, “no es naix dona, s’arriba a ser-ho”, resu­meix bé el valor epis­te­mo­lò­gic i polí­tic d’un tre­ball que enca­ra hui ser­veix d’inspiració per a refle­xio­nar sobre la reali­tat de les dones.

La con­fe­rèn­cia s’emmarca en el pro­gra­ma Alum­ni Com­par­teix, una ini­cia­ti­va d’Alumni UV, que pre­tén crear siner­gies entre els mem­bres d’aquest col·lectiu per­què els qui ho desit­gen puguen com­par­tir la seua expe­rièn­cia en assum­ptes clau i apro­fi­tar el vin­cle que uneix els mem­bres, com a antics alum­nes i amics de la Uni­ver­si­tat, per con­ti­nuar crei­xent per­so­nal i pro­fes­sio­nal­ment.

Isa­bel Morant és cate­drà­ti­ca d’Història Moder­na i mem­bre de l’Institut Uni­ver­si­ta­ri d’Estudis de les Dones, de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia. Estu­dià Magis­te­ri i His­tò­ria i es  doc­to­rà en Geo­gra­fia i His­tò­ria. Ha estat pro­fes­so­ra del Depar­ta­ment d’Història Moder­na i Con­tem­po­rà­nia des de la dèca­da dels 80. Les prin­ci­pals línies d’investigació a què s’ha dedi­cat són la his­tò­ria de les dones i els estu­dis de gène­re.

Pri­me­ra dona vice­rec­to­ra de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia, va estar al cap­da­vant del Vice­rec­to­rat d’Extensió Uni­ver­si­tà­ria entre 1984 i 1990. Va ser la prin­ci­pal impul­so­ra de la col·lecció ‘Femi­nis­mos’, de l’editorial Cáte­dra, que va diri­gir entre 1990 i 2014, i en la matei­xa edi­to­rial ha diri­git la col·lecció His­to­ria de las muje­res en Espa­ña y Amé­ri­ca Lati­na. Ha publi­cat, entre altres, els lli­bres Amor, matri­mo­nio y fami­lia: la cons­truc­ción his­tó­ri­ca de la fami­lia moder­na (1998) i Dis­cur­sos de la vida bue­na: matri­mo­nio, mujer y sexua­li­dad en la lite­ra­tu­ra huma­nis­ta’(2002). Va ser mem­bre del Con­sell Valen­cià de Cul­tu­ra entre 2004 i 2011. En 2007 va rebre el pri­mer Pre­mio Fun­da­ción Espa­ño­la para la Cien­cia y la Tec­no­lo­gía (FECYT) a la Pro­mo­ción de la Igual­dad en el Cono­ci­mien­to, i en 2017 se li con­ce­dí la meda­lla de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia per la seua tra­jec­tò­ria d’historiadora i les seues inves­ti­ga­cions sobre el sub­jec­te feme­ní en la his­tò­ria i en la vida quo­ti­dia­na.